Cerca de crítiques

Enquesta

Un recital alemany per somniar

19/4/2021 |

 

Programa: András Schiff

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-recital-alemany-per-somniar-170388

András Schiff va demostrar novament que és un far en la interpretació de Bach i Beethoven

Sir András Schiff, un dels millors pianistes des de fa dècades, va tornar a visitar Barcelona, i ho va fer en el marc de la temporada de Palau 100, el proppassat 8 d’abril en una doble funció, com ja va sent habitual en temps de pandèmia. A causa d’això va haver d’escurçar el programa, dedicat a dos dels seus compositors predilectes: Bach i Beethoven.

Schiff, un home d’aspecte tímid, va aparèixer a l’escenari amb un micròfon amb el qual va adreçar unes paraules al públic abans de començar a tocar. Va expressar gratitud per poder fer un concert a Barcelona quan a la resta d’Europa l’activitat cultural està clausurada, i va dir: “Escoltar música no farà que ningú es posi malalt”. Després va explicar el nexe programàtic que uneix les quatre peces que va tocar. Les dues primeres, escrites per Bach i Beethoven respectivament, amb motiu de la partença d’una persona molt estimada. Les dues darreres obres, escrites al final dels dies de cada compositor, en la tonalitat de do menor.

Schiff va expressar gratitud per poder fer un concert a Barcelona quan a la resta d’Europa l’activitat cultural està clausurada, i va dir: “Escoltar música no farà que ningú es posi malalt”
És indubtable que la interpretació de Bach d’András Schiff és de les millors que es poden sentir. És un compositor que l’ha acompanyat des de ben jove, de qui ha tocat i enregistrat tota l’obra per a teclat. L’obra que va obrir el concert va ser una peça de joventut del compositor, el Capriccio sopra la lontananza del suo fratello dilettissimo, BWV 992, escrita pels volts de 1704 davant la partença del seu germà a Suècia. És una obra breu composta a partir de diverses peces curtes de caràcter divers, escrita en la tonalitat de si bemoll Major, en al·lusió —en alemany— al cognom de Bach, si ens fixem en la notació anglosaxona i germànica, on el si es representa amb la lletra B. Schiff va tocar de manera jovial, alegre, amb un staccato graciós que donava lleugeresa a la peça jovenívola del gran mestre del barroc. Va ser una execució d’aparença senzilla, cosa que va fer encara més palès el domini absolut que Schiff té de la música de Bach.

La Sonata núm. 26, “Les Adieux”, Beethoven la va compondre el 1809 davant la partença del seu alumne, mecenes i dedicatari de moltes obres seves, l’arxiduc Rodolf d’Àustria, davant la invasió napoleònica de Viena. Schiff va abordar el primer moviment, que comença en un Adagio, amb una delicadesa extrema, que va mantenir quan es converteix en Allegro i s’expandeix. Potser va faltar un punt de força a una interpretació marcada per la contenció i la recerca de la bellesa i la sensibilitat més exquisida. Curiosament, s’ha de dir que l’execució tècnica no va ser immaculada, però en canvi, l’efecte que va produir va ser d’una lluminositat diàfana, i sobretot, vam percebre que Schiff no va tocar les notes escrites a la partitura, sinó que va fer música, que depassava el pla purament d’execució tècnica. En la seva maduresa com a músic, Schiff ha assolit una aura que el fa estar gairebé per damunt del bé i del mal.

En la seva maduresa com a músic, Schiff ha assolit una aura que el fa estar gairebé per damunt del bé i del mal.

A la segona part del concert va tornar a Bach, amb el Ricercar a tres de l’Ofrena musical, BWV 1079, la primera fuga que Bach va escriure a partir del tema reial. El 1747 Bach va visitar Frederic II de Prússia al Palau de Sanssouci i el rei va voler posar a prova la seva capacitat d’improvisació i li va donar un tema perquè en fes una fuga a sis veus. El Cantor de Leipzig va trigar uns mesos a bastir un imponent conjunt de fugues i cànons que es va convertir en el que avui coneixem com l’Ofrena musical.

András Schiff va transitar de Beethoven a Bach amb naturalitat, deixant l’espectacularitat per tornar a la senzillesa que es complica de mica en mica. Després del tema reial va fer sonar les tres veus amb gran intel·ligibilitat. El Bach de Schiff va sonar rodó, lluminós i amarat de claror. El so del piano, enfosquit per a Beethoven, en Bach es va obrir a la llum, i la simplicitat va sobrevolar tota la peça, de durada breu. La complicació que la música de Bach té per a qualsevol intèrpret, Schiff la va vèncer de manera cristal·lina.

Sense solució de continuïtat, va arrencar l’última sonata de Beethoven, l’op. 111, de gran riquesa, complexitat, profunditat i amargor. És una obra que data de 1822 i que el compositor també va dedicar a l’arxiduc Rodolf d’Àustria. András Schiff en va fer una interpretació que es podria qualificar d’espectral, en el sentit que no tocava notes, sinó que feia música. El que va transmetre va ser la visió de conjunt d’una obra immensa, interpretada per un gran coneixedor d’una obra que té completament interioritzada, que sent part de si mateix. Si el primer moviment va ser l’expressió d’una angoixa vital sentida en pròpia pell, en el segon, l’Adagio molto semplice e cantabile, la música que sortia del piano de Schiff semblava que levitava. El cantabile va ser molt palès, amb la delicadesa a què Schiff ens té acostumats. La suavitat i la dolçor van recórrer el moviment sencer, fins a fer-nos caure en l’èxtasi més sublim.Després de l’última sonata de Beethoven, el mateix Schiff havia dit al principi que no es podia dir ni tocar res més, però tot i així, davant els aplaudiments del públic, va tenir la generositat d’obsequiar-nos amb l’ària de les Variacions Goldberg. Sens dubte, Sir András Schiff és un artista, un músic i un mestre que esperem tornar a veure aviat.

Elsa Álvarez Forges
Núvol