Cerca de crítiques

Enquesta

Un Rèquiem per Setmana Santa

9/4/2021 |

 

Programa: OSV al Palau de la Música

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-requiem-per-setmana-santa-167716

L’Orquestra Simfònica del Vallès presenta l’obra mestra de Mozart al Palau de la Música.

La tradició prescriu que per Setmana Santa toquen Passions dins i fora dels teatres. En aquest cas, però, el Requiem de Mozart que l’OSV va oferir el passat dissabte 27 de març al Palau de la Música Catalana substituïa una altra obra però no una de les immortals partitures de Bach, sinó una altra missa de difunts, la de Verdi, que ara és pràcticament impossible de plantejar en un espai com el Palau, atesa la gran quantitat de cantaires que precisa. A banda de l’orquestra vallesana, els responsables de portar-nos aquesta obra magna van ser el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida i els solistes Marta Mathéu, Gemma Coma-Alabert, Albert Casals i Toni Marsol, la majoria coneguts pel gran públic i que la pandèmia ha permès que els veiem més sovint encarant reptes majors per ser cantants de casa.

La durada dels concerts va augmentant respecte als primers dies de reobertura: abans d’arribar al plat principal, vam poder gaudir de dos breus aperitius, l’interessant Al principi era el vent, d’Ollé i amb text de Casasses, i el cèlebre Ave Verum del compositor salzburguès. Ja en els primers compassos es va evidenciar que el cor, que havia de portar bona part del pes del concert, emetia un so massa lleuger i poc empastat, amb millor rendiment per part de les veus masculines. El resultat va tirar a pla i sense arribar a commoure.

Curiosament, el plantejament del mestre Xavier Puig per al Requiem va ser molt més dramàtic i teatral, amb violins punyents, sòlids violoncels i un tempo apressat. El quartet de solistes va actuar amb absoluta solvència i complicat, destacant una Marta Mathéu de veu cristal·lina i ben projectada i un Toni Marsol imponent que va signar un Tuba mirum exuberant i ple d’autoritat. A l’elegància innata de l’emissió natural de Mathéu es va sumar la distinció d’una Gemma Coma-Alabert de veu càlida i dúctil, i un Albert Casals d’instrument una mica menys agraït que els dels seus companys però més contingut del que acostuma quan canta òpera: per bé que el seu particular timbre pot resultar estrident als aguts, va adaptar-se bé a la serenitat i moderació d’una missa de difunts.

Hem de lamentar que la prestació del cor no millorés: el so va continuar empetitit i dispers, amb excessos com un Rex tremendae pràcticament cridat, però una Lacrimosa més inspirada. Puig va continuar transitant pel camí d’unes dinàmiques molt contrastades, amb moments senyorials per part de la percussió i una corda velocissima però amb passatges més lírics. L’OSV és una orquestra voluntariosa que sempre va a la feina, que es troba més còmode en els forte que en la subtilesa i que potser no et farà mai volar però sí complirà en la mesura de les seves possibilitats. En aquest sentit, aquest Requiem no passarà a la història, però en podrem guardar un bon record gràcies a la bona entesa entre uns solistes entre dignes i molt bons, i l’empenta d’una orquestra polivalent que potser necessita més temps entre projecte i projecte.

Parlar de cors avui en dia és complicat i injust. A la precarietat del sector -sobretot entre els semiprofessionals o amateurs professionalitzats- s’hi suma ara l’obligació de la mascareta, la distància entre cantants i la dificultat per assajar en condicions. El cor de l’Enric Granados és modestíssim però potser en altres circumstàncies o amb un repertori menys procliu a la filigrana i la subtilesa les seves mancances i clars desajustaments entre cordes haurien resultat menys flagrants.

Per últim, recordar que la setmana passada es van interpretar tres Requiem de Mozart en menys de 24 hores a la ciutat de Barcelona. Una ocasió perfecta per plantejar un cop més quin repertori oferim i per a què serveix revisitar les obres cabdals del cànon… o bé si a força de repetir-les deixaran de tenir significat. 

Meritxell Tena
Núvol