Cerca de crítiques

Enquesta

Schaghajegh Nosrati toca el cel amb els dits

12/2/2021 |

 

Programa: Schaghajegh Nosrati

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/schaghajegh-nosrati-va-tocar-el-cel-amb-els-dits-153865

La jove pianista alemanya ofereix una lectura impol·luta i molt inspirada d’una de les obres més compromeses de Bach.

El clave ben temperat és un dels monuments musicals més imponents de la història. No és una obra de concert, i per això és alhora estrany i meravellós poder-la escoltar en directe, i més encara en la interpretació brillant que en va fer la pianista alemanya Schaghajegh Nosrati el passat 2 de febrer a les vuit al Palau de la Música. El Bach més pur i enrevessat alhora va fluir amb la naturalitat d’un riu, fent honor al nom del compositor.

Estava previst que el concert fos executat el novembre passat pel veterà Evgeni Koroliov, un dels màxims especialistes en Bach, però, ateses les restriccions de la pandèmia, en lloc seu vam sentir Schaghajegh Nosrati, una jove pianista que va fer una demostració extraordinària d’habilitat tècnica, de domini del compositor i d’una sensibilitat musical exquisida. La seva lectura d’una obra tan llarga, complexa i difícil va ser neta i honesta, amb fidelitat a l’esperit bachià, sense oblidar que tocava un piano, però sense fer abús de tots els recursos tímbrics que aquest instrument ofereix. La darrera vegada que vam sentir aquesta obra a Barcelona va ser en la interpretació romantitzant de Daniel Barenboim, feta sens dubte des d’una òptica diferent.

El primer llibre d’El clave ben temperat és una obra que data del període de Köthen, concretament de l’any 1722, i Bach va escriure’l amb dos objectius: millorar la destresa tècnica dels estudiants de teclat i, també, posar a prova la nova tecnologia de clavicèmbals i comprovar que es podien afinar de manera que s’hi poguessin tocar peces en les vint-i-quatre tonalitats del sistema. Una cosa que amb els pianos moderns ens sembla òbvia, tres-cents anys enrere va ser una revolució.

Schaghajegh Nosrati va tocar en estat de màxima concentració, i de memòria, els vint-i-quatre preludis i fugues, algunes a una velocitat de vertigen, demostrant un grau de domini que no pot ser altra cosa que el resultat de molts anys d’estudi i interiorització d’aquesta obra. Memoritzar Bach és una tasca titànica a causa de la quantitat ingent de notes en una escriptura contrapuntística que dona molt pocs punts de referència. Nosrati es va posar de ple en l’univers del Kantor de Leipzig per oferir-nos un recital ple de llum i de lucidesa. La percussió de les tecles va ser molt precisa, fins i tot en els passatges més ràpids, i el ritme, constant. Cal destacar també una gran elegància en l’execució de les fugues, en les quals Nosrati va trobar l’equilibri perfecte entre la claredat expositiva de cada entrada del subjecte i un legato subtil que li va permetre enfilar les frases de manera natural.

Amb la seva interpretació, Schaghajegh Nosrati se’ns va emportar per l’univers de Bach i ens va permetre explorar-ne tots els racons. Cadascun dels preludis i les fugues d’El clave ben temperat és un exercici tècnic i alhora una petita joia, i la gran diversitat i colorisme del total de quaranta-vuit miniatures conforma una obra mestra en majúscules. Poder escoltar-la en directe és un luxe a l’abast de pocs. És una música de caràcter interior, molt exigent tant amb l’intèrpret com amb l’oïdor, però és d’aquelles obres que, com més es coneix, més gust s’hi troba. Sens dubte, Schaghajegh Nosrati s’ha de considerar una experta en Bach i concretament en El clave ben temperat. La seva lectura va ser com veure l’univers infinit de Bach amb els ulls. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol