ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Més Rameau, sisplau, més Rameau!

5/2/2021 |

 

Programa: ‘Platée', de Rameau

Lloc i dia: Gran Teatre del Liceu

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1919028-mes-rameau-sisplau-mes-rameau.html

Les Arts Flo­ris­sants 

Director: William Christie

Gran Teatre del Liceu El 1924, a Bar­ce­lona, un emo­ci­o­nat Stra­vinsky dema­nava de poder escol­tar “més Gar­reta, sis­plau, més Gar­reta!”. I així vam sor­tir dime­cres del Liceu els espec­ta­dors que vam tenir la sort d’assis­tir a una estrena ja històrica: l’audició per pri­mera vegada a Bar­ce­lona d’una òpera de Jean-Phi­lippe Rameau (1683-1764). Però no hauríem cri­dat dema­nant escol­tar més música del com­po­si­tor de Sant Feliu de Guíxols, sinó del de Dijon. S’ha posat fi, així, a una absència incom­pren­si­ble en la pro­gra­mació liceística i de la qual és de justícia reconèixer-ne l’auto­ria a la direcció artística de Víctor Gar­cia. Aquest bateig Rameau, a més, s’ha fet per la porta gran, amb un dels con­junts de referència per aquest reper­tori com ho és el de Les Arts Flo­ris­sants de William Chris­tie, que, sim­ple­ment, va bro­dar una fili­grana que va anar molt més enllà de com­plir la neces­si­tat històrica del tea­tre de les Ram­bles.

Cert és que la pro­ducció va tenir l’incon­ve­ni­ent de ser una pri­mera inter­pre­tació d’una pro­ducció que, a finals de l’any pas­sat, s’havia d’haver inter­pre­tat repre­sen­tada al The­a­ter an der Wien, però la pandèmia ho va impos­si­bi­li­tar. Com també ha impos­si­bi­li­tat poder gau­dir ara de tota la força i bri­llan­tor del cor de la for­mació, a causa de l’obli­gació de can­tar amb mas­ca­reta. Però la trem­pera, la savi­esa i entu­si­asme de Chris­tie van sobre­po­sar-se i li van per­me­tre sig­nar una pro­ducció que tar­da­rem anys a obli­dar. Esplèndi­des les cre­a­ci­ons del tenor Mar­cel Beek­man (Platée) i La Folie de Jea­nine de Bique. Una vet­llada per al record mar­cada per una sono­ri­tat dolça i ten­dra com la seva Ciac­cona, que ens va por­tar al ter­ri­tori de l’ine­fa­ble. Més Rameau, sis­plau, més Rameau!


ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt/Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet