Cerca de crítiques

Enquesta

Gergiev i les papallones a les mans

26/1/2021 |

 

Programa: Orquestra del Teatre Mariinsky

Lloc i dia:Auditori de Girona

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1913381-gergiev-i-les-papallones-a-les-mans.html 

L’Orquestra del Teatre Marïinski de Sant Petersburg és la formació simfònica forana que més ha visitat Girona en els últims anys i hem de ser conscients del privilegi que això comporta. Capitanejada pel director moscovita Valeri Guérguiev, considerat per molts melòmans i experts com el millor del món, la gran orquestra russa es va presentar a l’Auditori aquest dissabte 23 de gener, i, degut a les restriccions associades a la pandèmia, va fer dos passes de durada reduïda. Colpeix veure la platea mig buida i amb mascaretes, però és la realitat del moment i hem d’intentar gaudir-ne i agrair l’esforç a tots els implicats.

El programa, quelcom conservador, viatjava a la primera meitat del segle XIX, en clau germànica, arrancant amb la Obertura “Tannhäuser” (1845) de Richard Wagner. Destacava la figura hieràtica i compromesa del mestre Guérguiev: com n’és habitual, sense batuta, adreçava la cadència a l’orquestra amb els seus singulars gestos de mans, movent els dits a l’aire com papallones, comandant així el curs apol•lini, quasi fluvial i ple de lirisme, d’aquesta cèlebre creació del músic de Leipzig.

El plat fort, però, era la Simfonia nº9, “La Gran”, de Franz Schubert, autor potser més conegut per la seva producció de ‘lieder’ i quartets de corda, però del qual el catàleg orquestral mereix més atenció de la que té realment a les sales de concert. El compositor austríac va concloure la partitura el mateix any de la seva mort (1828) i sens dubte sorprèn pel seu caire lluminós i optimista, una constant del primer a l’últim dels quatre moviments. Tot i així, el segon i el tercer segments són aquells que més destaquen, amb la seva pulsació serena però amb força intensitat dramàtica, que Guérguiev i la seva orquestra, ben impulsada i calibrada, han entregat amb tota fidedignitat.

Per sorpresa, el director rus fàcilment ha consentit en lliurar un bis, amb el “Preludi a la migdiada d’un faune” (1894), segurament l’obra simfònica més coneguda de Claude Debussy, amb els seus deliciosos jocs melòdics entre les flautes i l’arpa, cortejats per la resta d’instruments. La tria no podia ser més encertada, ja que és una composició adreçada a avivar la nostra pau interior, tan necessària en els dies durs que vivim.

ALEXANDRE NUNES DE OLIVEIRA
El Punt/Avui