Cerca de crítiques

Enquesta

Tornen els concerts simfònics: la Mariinsky a Girona

26/1/2021 |

 

Programa: Orquestra del Teatre Mariinsky

Lloc i dia: Auditori de Girona

Wagner. Tannhäuser: Obertura
Schubert. Simfonia núm. 9, D. 944 'La Gran'

Orquestra del Teatre Mariinsky. Valery Gergiev, director

“La Gran”Després d’uns mesos sense assistir a concerts simfònics per la pobre situació en què la pandèmia ha deixat a la programació dels nostres auditoris, és just donar les gràcies a tots aquells que han vençut els evidents inconvenients per, de mica en mica, anar recuperant aquella normalitat perduda. És per això que cal agrair explícitament a Ibercàmera, al mestre Gergiev i a la seva Orquestra del Teatre Mariinski, i a l’Auditori de Girona, així com a tuttiliquanti -que diríem si fóssim en un anunci de la Grossa- que tenen clar que la #culturaéssegura i que a més, és necessària.

L’Orquestra del Mariinski es va prestar a més, en la primera gira d'una orquestra internacional després de molts mesos a Catalunya, a doblar el concert que va tenir lloc a Girona en dues sessions: a les 17 i a les 20h. Val a dir, per reforçar la idea de seguretat, que tots els membres de l’orquestra s’han sotmès a les proves PCR a la seva arribada a Sant Petersburg i han resultat tots negatius per coronavirus. Un exemple més que demostra que la cultura quan és exercida amb responsabilitat és segura.

Entrant en el contingut musical, els programes de la gira de l’Orquestra han estat diferents en cada concert, en alguns dels quals Alexei Volodin va interpretar des del piano el segon concert de Rahkmaninov, i en els que s’han intercalat simfonies de Berlioz, Schubert, Prokofiev i Txaikovski, amb obertures i fragments de Wagner com a introduccions.

En el concert de l’Auditori de Girona, l’Orquestra va demostrar els arguments pels quals és una de les grans del continent, creant un so vigorós i ben compensat, salpebrat amb l’excel•lència d’alguns solistes, com a la secció de vent, l’oboè i el clarinet, que van tenir una tarda inspirada. En aquesta formació es percep com, a diferència d’altres orquestres de direcció errant -com la nostra OBC-, fa més de tres dècades que la comanda un director que sap quin so extreure’n i que toca ja una mica de memòria. Tot i això, i potser per causa d’això mateix, en algun passatge dels moviments finals de la Gran de Schubert, Gergiev va haver de recompondre certs desajustos d’unes cordes que s’acceleraven.

En resum, un bon retrobament d’aquesta Orquestra que any rere anys segueix visitant els nostres auditoris de la mà d’Ibercàmera i que va cloure la tarda amb una delicada versió del ‘Prélude à l'après-midi d'un faune’ de Debussy, fora de programa.

Ignasi Albors
Catclàssics