Cerca de crítiques

Enquesta

Corporificar la música barroca

15/1/2021 |

 

Programa: Àngel Villagrasa

Lloc i dia: Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

https://www.nuvol.com/musica/classica/corporificar-la-musica-barroca-147812

El pianista Àngel Villagrasa i l’actriu Klara Vallmajor presenten a la Reial Acadèmia una proposta que combina la música barroca i l’expressió corporal.

La decoració d’una sala de concerts se suma tot sovint al tarannà artístic dels intèrprets i, d’alguna manera, hi contribueix. El color de les parets balla al ritme de la música. Un quadre petit, penjat en un racó, s’uneix amb goig a la festa de les arts. Es va poder comprovar —un cop més, i més que mai— el passat dimarts 12 de gener, al Saló d’actes de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, situada al segon pis de la Casa Llotja, a Barcelona. Al Saló d’actes s’apleguen desenes i desenes d’obres, pertanyents a l’exposició permanent de la Reial Acadèmia. Pintures i escultures d’artistes com Antoni Caba i Josep Bover van bategar dimarts en consonància amb el pianista Àngel Villagrasa i l’actriu i ballarina Klara Vallmajor, que van presentar l’espectacle Més enllà de les tecles.

El Saló d’actes de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Fotografia: Reial Acadèmia.
Es tracta d’una proposta atrevida i dolça, que uneix la música barroca i l’expressió corporal. Just després de sortir a l’escenari, Villagrasa va posar de manifest que havien volgut combinar un repertori de música antiga i l’expressió corporal, que és “una activitat molt contemporània”. Davant una sala que, segons els nous paràmetres que ha imposat la pandèmia, estava plena de gom a gom, els dos artistes van oferir un dels primers concerts de l’any i, segurament, un dels més originals que enguany se celebraran al Saló d’actes de la Reial Acadèmia.

Villagrasa va interpretar, amb calma i sense gaires estridències, obres de diversos compositors barrocs, com ara Bach, Händel, Daquin, Cabanilles i Rameau. La coneguda Ària de les Variacions Goldberg de Bach va obrir el repertori. Mentrestant, Vallmajor va dedicar-se a corporificar la música. Va posar en moviment les mans, els peus, la cintura, la boca, els ulls i altres parts del cos amb l’objectiu d’acompanyar —o, més aviat, de materialitzar— les melodies que sortien del piano. L’actriu va saber capturar els diferents colors de cada peça i, per tant, va representar un bon grapat d’estats d’ànim. Vam descobrir una Klara coqueta, burleta, seriosa, frustrada, riallera, adolorida, decebuda, seductora, desesperada, sorpresa, encantadora, cansada i juganera, entre d’altres.

Aquest espectacle segurament hauria relluït més en un escenari mig enfosquit, il·luminat amb una llum més focalitzada i estudiada, i no pas en una sala amb tots els llums encesos. A més, hauria convingut disposar de grades, i no pas de cadires situades a la mateixa altura, que dificultaven la visió als assistents asseguts a les darreres files. Ara bé, l’ambient d’època del Saló d’actes va contribuir a crear un clima càlid, i les pintures i escultures repartides per la sala van reforçar el caràcter interartístic de l’espectacle. En un moment donat, fins i tot va semblar que la reina Maria Cristina d’Habsburg-Lorena, retratada per Antoni Caba en una pintura que presideix el Saló d’actes, feia mitja rialla de complicitat. 

Berta Coll i Bosch
Núvol