Cerca de crítiques

Enquesta

Per molts anys, Beethoven!

22/12/2020 |

 

Programa: Camerata Casals

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

https://www.nuvol.com/musica/classica/per-molts-anys-beethoven-143380

La Camerata Casals interpreta a L’Auditori la 4a Simfonia de Beethoven.

La flama de Beethoven no s’apaga. El músic i compositor alemany bufa les espelmes cada 16 de desembre. El seu llegat continua ben viu, any rere any i arreu del món. I el regal més dolç que podem fer-li és, sens dubte, fer sonar les seves peces. El concert que va fer la Camerata Casals de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) el dimecres passat a L’Auditori va ser-ne una clara demostració.

Va ser un regal d’aniversari ple de calidesa. Per celebrar els 250 anys de Beethoven, la Camerata, amb la participació dels membres del Quartet Casals, que són professors residents a l’ESMUC, va interpretar la 4a Simfonia del compositor. Abans, els membres del Quartet Casals van pujar sols a l’escenari per regalar-nos una interpretació tranquil·la i afable del Quartet núm. 16 op. 135, també de Beethoven.

A la primera part del concert, vam gaudir d’una música pura i d’un so especialment compacte. Sols un cercle de llum il·luminava l’escenari, i els quatre membres del Quartet Casals —Vera Martínez, Abel Tomàs, Jonathan Brown i Arnau Tomàs— van col·locar-se en semicercle dins aquest petit espai. Tot plegat transmetia caliu i proximitat. Els quatre músics es movien a l’una, amb un posat d’anar fent que només pot ser fruit d’una seguretat enorme, d’una tècnica solidíssima. Es nota que porten anys de rodatge. Combinen amb gràcia l’elegància i els moviments sinuosos de Vera Martínez; la bonhomia i la calma d’Abel Tomàs; la delicadesa i l’aire afectuós de Jonathan Brown, i la fermesa i el saber estar d’Arnau Tomàs. En certa mesura, el color blau fosc del vestit de Martínez resumeix el to amb què va actuar el Quartet; em fa pensar en el caminar tranquil però convençut amb què els quatre músics van interpretar la primera peça del programa.

Després de desembolicar aquest primer regal, va arribar l’hora d’escoltar la 4a Simfonia. Els estudiants de l’ESMUC que constitueixen la Camerata Casals van omplir de joia la Sala 1 Pau Casals. Van oferir-nos una interpretació ben calibrada. Van aconseguir un so molt empastat; vents i cordes van encaixar amb destresa. D’entre tots els músics, voldria destacar la interpretació de la flauta, que va ser d’una dolçor especial. La Camerata és un grup de cambra en format orquestral que habitualment no compta amb la figura d’un director. En aquesta ocasió, els quatre membres del Quartet Casals van actuar com a primers faristols de la formació. El violinista Abel Tomàs, que a la primera part del concert va tenir un paper més discret, va mostrar-se ara molt més expressiu.

A més de ser un bon regal d’aniversari per a Beethoven, el concert de la Camerata va ser una representació visual —o potser fins i tot una al·legoria— del mestratge i de l’ensenyament. Cada membre del Quartet tenia darrere seu un grup d’alumnes. I, sota el guiatge d’aquells qui van uns passos més endavant, aquests estudiants de l’ESMUC fan caminar la música i auguren un gran futur pel panorama musical català. 

Berta Coll
Núvol