Cerca de crítiques

Enquesta

Una violinista d'impacte a l'any Beethoven

18/12/2020 |

 

Programa: Leticia Moreno

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/una-violinista-dimpacte-a-any-beethoven-142904

Leticia Moreno ofereix un ansiat concert al Palau.

El concert de Leticia Moreno, llargament esperat i dues vegades posposat, per fi es va poder celebrar el passat 10 de desembre a les 20h a la sala de concerts del Palau de la Música. La jove violinista madrilenya va demostrar el seu art en tota l’esplendor, fruit del treball constant i tenaç, que culmina en un so lluminós, arravatat i tècnicament perfecte. A més a més, a les envistes de la setmana Beethoven, Moreno i el pianista Josu de Solaun van posar el seu granet de sorra a la celebració de l’aniversari del geni de Bonn amb la interpretació de la seva sonata més complexa, la Sonata Kreutzer. El resultat va ser fantàstic.

Leticia Moreno és una dona que no només enlluerna pel seu art del violí, sinó també per una imponent presència física, realçada amb un vestit fastuós ple d’ornaments daurats. Com si Anne-Sophie Mutter hagués creat escola. Però el bonic vestit va empal·lidir tan bon punt vam sentir l’arc de Moreno fregant les cordes, amb un so pur, net, lluminós, una afinació perfecta, i un domini absolut de la tècnica, imprescindible per abordar una peça de la complexitat de la Sonata Kreutzer. Moreno és una violinista que no és pur virtuosisme, sinó que posa la tècnica al servei de l’expressió més arravatada, més apassionada. Sense que la rauxa en cap moment produís un so brut, el seu Beethoven va sonar ple de maduresa i de temperament, especialment el Presto inicial.

Moreno coneix perfectament el repertori que toca, i ho fa en estat de màxima concentració, a vegades fins i tot com de possessió. És una artista dotada de geni que se submergeix totalment en la música que interpreta. No fa una demostració de virtuosisme buit, sinó que sent la música endins i la transmet a fora. En l’Andante con variazioni va canviar totalment de registre i va demostrar una gran delicadesa de so, convertit en poesia sense paraules. Un legato dolç i inacabable li permetia enllaçar frases amb la subtilesa d’una ballarina.

Abans d’abordar la segona peça del programa, la Rapsòdia núm. 1 de Bartók, va adreçar unes paraules al públic, mostrant-se satisfeta de poder fer per fi el concert, i de tocar tres peces que té en molta estima. D’ençà de la desaparició dels programes de mà arran de les mesures contra la Covid-19, tots els músics han de fer poc o molt de mestres de cerimònies en els concerts.

Josu de Solaun, el pianista que tocava al seu costat, va tenir algunes dificultats en el Presto de la Sonata Kreutzer, però es va mostrar més que competent, i molt ben compenetrat amb la violinista. En l’Andante sostenuto va traduir al piano la poesia que ella feia amb el violí.

Després de Beethoven venien dues obres molt complexes del segle xx. La rapsòdia de Bartók, com una part important de la seva producció, està inspirada en el folklore romanès, però l’escriptura és delicada i complicada per al violí, amb moltes dobles cordes, que Moreno va tocar netes i perfectament afinades. Moltes vegades veiem com als violinistes se’ls trenquen serres de l’arc pels moviments bruscos que fan. Curiosament, els moviments bruscos de Moreno no van provocar que se li trenquessin serres de l’arc, i en canvi van fer que li saltessin flocs de cabells del recollit perfecte amb què va aparèixer a l’inici del concert.

La darrera peça del programa era la més espectacular, l’anomenada Tzigane, de Ravel, una peça de 1924 dedicada a una violinista hongaresa, escrita originalment per a violí i luthéal —un piano modificat—, i orquestrada posteriorment pel mateix Ravel. És una peça d’aire exòtic, exigent, plena de virtuosisme, que novament, va sonar ple, amb substància, amb contingut.

Leticia Moreno no és només una virtuosa del violí, sinó una música de cap a peus que es lliura en cos i ànima a l’art, posant una tècnica perfecta al servei d’una expressivitat corprenedora, present fins i tot en les melodies més senzilles, com la Nana de Falla que va interpretar de propina. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol