Cerca de crítiques

Enquesta

Pires a l'Auditori interpretant Chopin

Maria Joao Pires, el carisme d'una gran intèrpret

27/1/2005 |

 

FORMACIÓ Orquestra de Cambra d'Europa
SOLISTA Maria Joao Pires
LOCAL Auditori
DIA 25 de gener

La pianista portuguesa va demostrar un altre cop el seu domini de l'obra de Chopin.

La pianista portuguesa Maria Joao Pires té a Barcelona una atracció excepcional. Va omplir l'Auditori tocant el Concert núm. 2, de Chopin, i va sortir sis cops a saludar. És carismàtica i hauria pogut prolongar les ovacions del públic diversos minuts més.
Hi ha un abans i un després en el piano amb l'obra de Chopin. En la tradició germànica, que va de Haydn a Weber, la construcció era vertical, gòtica. Chopin és Gaudí: corbes sorprenents, imprevisibles, com contra natura, ferros recargolats, brillantors, centellejos, una altra cosa.

La música del polonès va com l'anell al dit a la subtil fragilitat de les execucions de Pires, i per això narra l'obra de forma convincent. El concert està ple d'arpegis, refilets i temes populars encoberts que enganxen amb el seu toc transparent, suau però rotund i matisat. Sobretot el segon i tercer moviments van resultar admirables.
La resta del programa va passar sense pena ni glòria de la mà d'Emmanuel Krivine, que va seguir el camí de la correcció per dirigir la Chamber Orchestra of Europa. Va començar amb el Concert per a orquestra de corda, de Stravinski, i va tancar amb la Simfonia núm. 4, de Beethoven. En el primer, la formació va sonar una mica perduda a l'ampli escenari de l'Auditori, i va ser improcedent iniciar el programa amb música tan cubista.

En la simfonia beethoveniana, cada cosa va estar al seu lloc i va quedar bé. ¿Suficient? Sí i no. Sens dubte, l'oferta va ser de qualitat, però amb el problema del record del gran gust precedent. I si Stravinski va obrir el programa de Krivine, també l'havia tancat la nit anterior, a Palau 100, amb la Consagració de la primavera, servida per la Filharmònica de Sant Petersburg i Iuri Termikanov, un dels més grans directors vius.
Temirkanov va fer música. Una obertura de Weber, el Concert per a piano, de Schumann, amb Elisso Virsaladze com a solista, i Consagració. Romàntica i contrastada la primera, va acompanyar a la perfecció un pianista tan intel.ligent com ell i va plantejar el cèlebre ballet com una peça impressionista trufada de ritmes exòtics. Fora de sèrie.
Luis Polanco
El Periódico