Cerca de crítiques

Enquesta

Recerca i un viatge al passat

26/11/2020 |

 

Programa: Dimarts Toca ESMUC

Lloc i dia: Sala 4 Alicia de Larrocha

https://www.nuvol.com/musica/classica/recerca-i-un-viatge-al-passat-137945

L’ESMUC tanca el primer cicle de ‘Dimarts Toca ESMUC’ amb un retorn a la presencialitat

El circuit de concerts ‘Dimarts Toca ESMUC’ va posar fi a la seva primera part, pensada d’octubre a novembre, amb un concert des de l’habitual Sala 4 Alicia de Larrocha el dimarts 24 de Novembre a les 18:15. L’acte, ofert via streaming i presencial, es va dividir entre el lliurament dels Premis ESMUC als Treballs de Recerca de Batxillerat i l’actuació de l’ensemble Pretérito Imperfecto. La segona etapa d’aquesta temporada 2020-2021 està prevista que tingui lloc de febrer a març de l’any vinent.

Pretérito Imperfecto
La precipitada arribada de restriccions per la COVID va fer que l’entrega de Premis als Treballs de Recerca no es pogués celebrar el passat 30 d’octubre a la lliçó inaugural del curs com estava previst. Davant la flexibilització de les mesures d’aquest dilluns 23 de novembre per part de la Generalitat de Catalunya, els premiats es van poder anunciar amb estudiants guardonats i públic assistents. Aquesta IV edició del certamen va rebre 29 treballs de 28 instituts diferents d’arreu de Catalunya, una de les participacions més altes dels darrers anys. El jurat, format per onze professors de l’ESMUC, va avaluar les obres i atorgà el primer premi a Alba Linares Torras de l’institut La Bisbal de La Bisbal d’Empordà pel treball ‘Valsos, polques i romances al saló dels Cabrera’. El guardó per la jove empordanesa va consistir en una dotació econòmica de 300€ i la publicació del seu treball en format article a la revista ESMUC digital.

Belén Latorre, directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Melissa Mercadal, subdirectora general d’ordenació i planificació acadèmica de l’ESMUC i Núria Sempere, directora general del centre van fer entrega dels premis. En aquesta ocasió, els tres accèssits van resultar ex aequo i Alba Valdivieso Passoles, Palmira Salvador Pareta i Bellmunt Blanco Arnau es van endur un petit obsequi i un diploma.

L’entrega va servir de preludi del concert de l’ensemble de música preclàssica Pretérito Imperfecto. El conjunt, resident a Barcelona, està format per joves músics d’arreu de l’Estat que busquen experimentar i compartir l’experiència divertir-se amb la música antiga i que, després de coincidir en diverses ocasions arreu d’Espanya, van decidir d’establir-se com a formació estable.

El repertori del concert, d’una hora de duració, estava concebut com una acurada selecció de peces del Segle d’Or d’autors ibèrics, totes elles amb un mateix leitmotiv: l’amor no correspost. La primera part va consistir en la música instrumental del traverso de David Gutiérrez, el violí de Borja Gimeno, Alberto Gómez al cello i el clavicèmbal d’Alejandro Fernández.

El recital va començar amb molta força, amb Premiere Quator en ut majeur op.3 del poc conegut Mr. Bauer. Una obra que requereix un elevat control rítmic per part del clavicèmbal i el primer moviment del qual està basat en la Sonata núm. 5 de Fray José de Larrañaga. La música del Trío para dos violines y bajo de Juan Oliver Astorga, compositor murcià de la cort de Carles III d’ascendència catalana, va prendre el relleu. El trio es va arranjar per a violí i traverso i Gimeno en va destacar la senzillesa i el caràcter ple de matisos i contrastos propi del seu estil preclàssic.

La soprano Montserrat Isanta i la percussionista Ana Nicolàs es van incorporar per la segona meitat del concert. Isanta va posar veu a Bosques Umbrosos de José de Torres.

La jove vocalista, descalça, va sorprendre amb una pronúncia clara i natural i una veu cristal·lina que malgrat disposar d’una acurada tècnica, feia la sensació d’estar cantant amb una veu gens impostada. La seva gran teatralitat va ocupar una gran part de l’escenari i els seus moviments ajudaven a entendre l’argument i el què el compositor volia expressar. El seu insòlit dramatisme s’apropava més a l’expressivitat trobadoresca i aconseguia no caure al manierisme bufonesc, tot explicitant una voluntat de transmetre amb un gènere massa cops vist com a llunyà i representatiu d’una concepció poc vigent, poc identificable en l’actualitat. L’experiència musical d’assistir a una actuació d’Isanta és sorprenent, completa, entretinguda i magníficament precisa, i el concert de dimarts no en va ser una excepció.

La instrumentació de següent obra, Borrachita de amor de Sebastián Durón, va consistir únicament en el cello i clavicèmbal, i Nicolàs s’hi va sumar posant-hi ritme amb una cullera. La seguidilla i fandango de Tempestad grande, amigo de José de Nebra va convidar a ballar als assistents, cada cop més animats.

La darrera peça en sonar va ser una obra anònima titulada No hay que decirle el primor. Aquesta jácara estava escrita originàriament per a quatre veus solistes però es va arranjat per la formació del concert. Nicolàs va entomar un tradicional pandero quadrat per ajudar a posar música a una obra que parla vanitosa que està convençuda que pot aconseguir qualsevol cosa, fins i tot guanyar al déu Mart. Una història molt intensa i cruel, però acompanyada d’una música festiva sorprenent.

Les explicacions que s’anaven oferint entre obra i obra, primer per part del violinista Borja Gimeno i després per Isanta, en què exposaven algunes dades interessants al públic assistent eren d’agrair, especialment en un món tan poc conegut com el de la música antiga. 

Pau Requena
Núvol