Cerca de crítiques

Enquesta

Un retallat 'Don Giovanni' triomfa a un Liceu ansiós d'òpera

25/10/2020 |

 

Programa: 'Don Giovanni'

Lloc i dia: Gran Teatre del Liceu

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20201024/cronica-do-giovanni-triomfa-liceu-8172075

El públic va aplaudir entusiasmat la primera funció escenificada al Gran Teatre des del febrer, malgrat els ajustos a la partitura per complir l'horari per les restriccions de la Covid. La sòbria versió de Christof Loy de l'òpera de Mozart va tenir un sòlid repartiment amb Christopher Maltman, Véronique Gens, Luca Pisaroni i Miah Persson, en el seu debut com a Donna Anna

Hi havia moltes ganes de retrobar-se amb l’òpera escenificada, i la funció inaugural de ‘Don Giovanni’, aquest dissabte, ha complert de lluny les expectatives d’un públic ansiós de recuperar l’òpera en viu. Els talls efectuats a la partitura per complir amb els temps del Procicat per la Covid no van ser suficients. A les onze de la nit, el públic havia d’estar fora del Liceu, però a aquella hora encara aplaudia amb ganes i va caldre abaixar de pressa el teló per indicar la sortida ordenada als espectadors. Total, cinc minuts d’aplaudiments, no podia ser més. Es notava que hi havia ganes d’òpera després de vuit mesos sense representacions (des de ‘La clemenza di Tito’, un altre títol mozartià, el 17 de febrer). ’Don Giovanni’ va seduir en la funció inaugural de la temporada 2020-21. Ja en el primer acte diverses interpretacions van ser acompanyades d’aplaudiments.

El baríton Christopher Maltman va brodar el seu personatge, aquest Don Juan ja gran i de tornada de tot que presenta Christof Loy, director d’escena d’aquesta sòbria producció de l’Òpera de Frankfurt centrada en la psicologia de llibertí que dona títol a aquest ‘dramma giocoso’, amb llibret de Da Ponte, qui també va treballar amb Mozart com a llibretista de ‘Le nozze di Figaro’ i ‘Così fan tutte’.

Sintonia entre l’orquestra i el repartiment
La sintonia entre l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre i l’equilibrat repartiment, dirigits per un inspirat Josep Pons des de la fossa, va captivar els espectadors malgrat tenir una orquestra reduïda, amb Dani Espasa a la clau. Especialment aplaudits van ser el baix Luca Pisaroni, convincent Leporello, que es va emportar els primers aplaudiments en el primer acte després de l’ària on repassa les conquestes del seu senyor. També van convèncer Véronique Gens, soprano i veterana Donna Elvira, així com Miah Persson, brillant en el seu debut com a Donna Anna amb una veu rica en matisos, que va encantar a ‘Or sai chi l’onore’.

Menció a part mereix Christopher Maltman, experimentat baríton que va brodar la seva nova interpretació de Don Giovanni, personatge que ha fet infinitat de vegades però que va saber omplir de veritat. A la jove soprano sevillana Leonor Bonilla com Zerlina, la camperola que Don Giovanni vol afegir a la seva llarga llista de conquestes, se la va veure una mica tensa al principi, però va anar guanyant confiança a mida avançava l’obra.

El baríton català Josep-Ramon Olivé va defensar amb facilitat el seu desconfiat marit Masetto. El tenor líric lleuger Ben Bliss, aplaudit en la seva ària ‘Dalla sua pastura’, va ser un solvent Ottavio, i el baix Adam Palka, el personatge del qual apareix poc però és crucial en l’últim acte, va fer ressonar la seva profunda veu com a estàtua del Comendador.

Sòbria escenografia
La sòbria escenografia de Johannes Leiacker, amb un halo fantasmal, contribuïa a centrar-se en la psicologia dels personatges que tant interessa a Loy. En el primer acte situava l’acció en una palau abandonat, un espai únic dominat pel blanc on destaca l’intens vermell que travessa l’escenari, símbol de la passió i de la sang que corre des de la primera escena, quan tot just començar, en la vibrant obertura, la mort fa acte de presència després d’una situació amb espasa premonitòria. Aquest espai buit i una mica tètric va servir per mostrar tant la casa del Comendador on el llibertí Don Giovanni ‘caça’ Donna Anna, la seva primera presa, com de plaça pública o de casa de Don Giovanni. En el segon n’hi ha prou amb un mur de fusta amb múltiples portes i finestres per separar l’espai públic i privat. La idea no va acontentar tothom, es va escoltar alguna esbroncada a l’acabar la funció dirigida al director d’escena. 

Marta Cervera
El Periódico de Catalunya