Cerca de crítiques

Enquesta

Un altre centenari per a Pau Casals, al Palau

14/10/2020 |

 

Programa: Orquestra Camera Musicae

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.ara.cat/cultura/centenari-Pau-Casals-al-Palau_0_2544945576.html

Salvador Mas va saber treure de l'orquestra Camera Musicae sonoritats ocasionalment brillants

Pau Codina. Camera Musicae.
Palau de la Música Catalana. 13 d'octubre del 2020

El 13 d’octubre del 1920 es presentava per primera vegada al Palau de la Música l’Orquestra Pau Casals, que va mantenir una activitat ininterrompuda fins al 1938. Cent anys després d’aquella primera vetllada, ha estat Camera Musicae dirigida per Salvador Mas l’encarregada de tocar la primera peça que hi havia sonat: la tercera suite orquestral de J.S. Bach.

El centenari d’aquella formació mereix molt més que un concert: una exposició al Foyer del Palau o al Museu de la Música, un bon documental de televisió, unes masterclass… Sí, certament són temps de pandèmia, ¿però també de crisi d’idees? En tot cas, el concert de dimarts a la tarda va servir per reviure la memòria sonora d’aquella primera orquestra. Si bé la interpretació de Bach va resultar anecdòtica per l’escassa entesa entre Mas i els músics, el plat fort i la veritable càrrega emotiva van arribar de la mà de Pau Codina, amb una intensa i vibrant interpretació del Concert en la menor de Robert Schumann. Codina extreu un so expansiu, generós, vellutat i molt d’acord amb l’estil del compositor romàntic. El fraseig és immaculat i el gest amb l’arc elegant i gens exhibicionista. Mas va recollir el guant i va mantenir amb mà ferma la lectura orquestral, ben servida (ara sí) per Camera Musicae.

En els concerts de Pau Casals, Mozart i la seva penúltima simfonia (núm. 40 i en sol menor) eren habituals en la programació d’aquella orquestra. Una bona excusa per reescoltar una pàgina magistral, en què Schumann –justament– veia l’encarnació de la Grècia clàssica. Salvador Mas va saber treure de Camera Musicae sonoritats ocasionalment brillants gràcies a la transparència de la corda, sobretot en el tema principal del minuet. Però en conjunt no va ser una lectura genial ni la formació va tenir la seva millor tarda. Va faltar més entesa, cosa que és una llàstima: Mas és una de les nostres batutes més solvents i més ben formades. I pot aportar molt a una orquestra jove com Camera Musicae, que hauria de tenir moltes ganes d’aprendre dels bons mestres. 

Jaume Radigales
Ara