Cerca de crítiques

Enquesta

Un Mozart exultant

15/10/2020 |

 

Programa: Orquestra Simfònica del Vallès

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

https://www.nuvol.com/musica/classica/un-mozart-exultant-126917

L'Orquestra Simfònica del Vallès ha dedicat tot un concert a Mozart, el compositor de l’ordre, la mesura, l’equilibri i la bellesa

La temporada de l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau ens ha portat un concert amb un programa d’allò més llaminer, dedicat exclusivament a Mozart. Concretament, amb dues obres relacionades amb la fília que el compositor de Salzburg sentia per la ciutat de Praga, on va estrenar Don Giovanni. Birgit Kolar va actuar com a concertino, directora, i solista en el Concert per a violí núm. 5. El resultat va ser esplèndid.

Només uns primeres espases poden arriscar-se a fer un programa Mozart. Molts intèrprets diuen que Mozart serveix com a termòmetre per mesurar la vàlua d’un músic. És el compositor de l’ordre, la mesura, l’equilibri i la bellesa. Tots sabem que fer música no és llegir les notes d’una partitura, sinó establir un contacte entre l’estat d’ànim del compositor i el de l’intèrpret. Birgit Kolar, potser perquè també és austríaca, va saber llegir i interpretar a la perfecció tot el que Mozart ens diu a cadascuna de les obres que va dirigir i interpretar.

El concert va començar amb l’obertura de Don Giovanni, una peça enigmàtica i fosca en què ja vam copsar que la corda de l’Orquestra del Vallès tenia una brillantor notòria, un element imprescindible en Mozart. D’altra banda, les intervencions del metall creaven l’atmosfera espectral que caracteritza l’òpera. Kolar, damunt d’una tarima, feia de concertino i alhora marcava el ritme de manera molt clara i precisa.

La segona peça del programa va ser el concert per a violí anomenat “El turc”, en què Kolar es va situar al mig de l’escenari i la vam poder sentir en la seva faceta com a solista. Té una tècnica molt sòlida i una afinació perfecta, tot i que el so a vegades era massa prim, no per quedar eclipsada per l’orquestra, però un xic insuficient per assolir entitat pròpia com a solista. La interpretació tant de la violinista com de l’orquestra va ser remarcable en l’Allegro inicial i el Rondo final. Kolar és una directora que marca molt el ritme i que té tendència a fer anar àgil la música. Però aquesta virtut va provocar l’efecte contrari en l’Adagio central. Va ser un moviment una mica mancat de forma. Si bé com a solista va tocar amb un lirisme fabulós, al conjunt li va faltar una mica de volada perquè el moviment lent sonés amb aquell component eteri que demana.

La tercera peça del programa era la Simfonia núm. 38, “Praga”, una de les obres magnes del període de maduresa de Mozart, en què l’Orquestra del Vallès va tornar a mostrar un so brillant i un ritme àgil i decidit, marcat des del primer faristol. La formació sonava en una unitat harmònica en què el vent s’integrava correctament amb la corda. Cal remarcar especialment el paper de les timbales, que van sonar amb la mesura justa, idònia, i que apuntalaven aquest sentit del ritme.

Segons com, tanta precisió rítmica restava capacitat de sentir una melodia més lliure i desimbolta, però tot i així, és innegable que Birgit Kolar va aconseguir amb escreix que la música que tocava l’Orquestra del Vallès sonés a Mozart. No és una tasca fàcil, ja que Mozart és un compositor molt especial que ha de sonar lliure i lleuger, però molt ben apuntalat. Ens hem de felicitar, doncs, de diverses coses: que una dona exerceixi de directora, concertino i solista amb un resultat excel·lent, i que l’Orquestra del Vallès mostri un nivell interpretatiu tan notable.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol