Cerca de crítiques

Enquesta

El Palau de la Música, a ritme de vals

18/9/2020 |

 

Programa: Francisco Poyato, Jordi Armengol, Marta Mathéu, Gemma Coma-Alabert, David Alegret i Joan Martín-Royo

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

https://www.ara.cat/cultura/critica-Palau-Musica-Brahms-Valsos-Amorosos_0_2528747221.html

Fantàstic i radiant l’inici del Cicle de Cambra amb grans talents de casa

Francisco Poyato, Jordi Armengol, Marta Mathéu, Gemma Coma-Alabert, David Alegret i Joan Martín-Royo al Palau / PALAU DE LA MÚSICA
'Valsos amorosos de Brahms'
Palau de la Música Catalana, 16 setembre del 2020

Fantàstic i radiant l’inici del Cicle de Cambra al Palau de la Música, en aquesta ocasió en coproducció amb el festival Life Victoria que escalfa motors per a la inauguració oficial el 30 de setembre. El programa presentava, ben cuinat i amanit, un plat fort com les sèries completes dels Valsos amorosos de Johannes Brahms (els Liebeslieder Walzer, op. 52, i els Neues Liebeslieder Walzer, op. 65), separats pels Valsos, op. 39. Els dos primers cicles, en la seva versió original, és a dir, per a quatre veus solistes (soprano, contralt, tenor i baix-baríton) i piano a quatre mans. I sobre l’escenari, sis grans talents de casa, que han demostrat un cop més ser excel·lents professionals al servei de causes complexes, com les que configuraven aquest exigent i poc habitual programa: la soprano Marta Mathéu, la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert, el tenor David Alegret i el baríton Joan Martín-Royo. Tots quatre, molt versats en el terreny del lied, van oferir el millor de si mateixos. I, sempre, agombolats al piano per dos veritables mestres com Francisco Poyato i Jordi Armengol.

Els quatre solistes vocals van exhibir recursos sobrats en l’emissió, projecció, dicció i pronunciació. I, tot i que l’estat de gràcia va presidir les intervencions individuals (ben poques al primer cicle), es notava el sentit de la feina conjunta, la cohesió, la coherència, el treball en equip i la col·laboració entre ells. Precisos, afinats, matisats i amb un bon treball comunicatiu, deixant les individualitats a banda per posar esforços i (bona) tècnica al servei d’un excel·lent treball en equip. I moments màgics, com la passacaglia conclusiva de l’op. 65, amb uns compassos a cappella que bé valien per tot el concert.

Entesa també entre els dos pianistes, amb una exhibició de força i musicalitat als Valsos, op. 39. Resultat: èxit de públic, propina amb dos bisos i satisfacció general, a més de l’orgull de tenir artistes com aquests, nascuts i formats entre nosaltres. Per prendre’n nota. 

JAUME RADIGALES
Ara