Cerca de crítiques

Enquesta

Voluntat de ser, i seny i rauxa

31/8/2020 |

 

Programa: Quartet Casals

Lloc i dia:Schubertíada a Vilabertran

Abans de començar el concert Jordi Roch, venerable president de l'Associació Franz Schubert, feu una breu valoració de la temporada en la seva sessió de clausura. En destacà la ferma voluntat de ser que ha dut a la Schubertíada d’enguany a ser dels pocs festivals que han mantingut la programació original, tot i les necessàries adaptacions, i malgrat que molts dels intèrprets -com els propis Casals- tornaven a l’escenari justament a Vilabertran, després de mesos de no fer-ho. El que encara ha fet més especial aquesta edició.

Roch va dir algunes coses, no per ja sabudes, menys importants. Com que Catalunya és un país de quartets i que el festival vol reflectir-ho, portant l’excel·lència i oferint l’oportunitat a noves formacions a iniciar-se. Els Casals en són un exemple paradigmàtic d’aquesta estratègia. Considerats unànimement entre els millors del món, ja eren a la Schubertíada el 1997, i han demostrat la seva fidelitat amb 39 concerts. En un país que en molts aspectes cau a trossos, en això s’han fet bé les coses. Saber atraure a casa nostra una formació com aquesta, permetre que els seus components hi arrelin i que influeixin en el panorama musical (també en la seva vessant pedagògica com a professors a l’ESMUC) fomentant la creació de nous grups de cambra, és un exemple d’èxit. I en això és just reconèixer la petja de l’equip que fa anys lidera la Schubertíada, aplaudir aquesta aposta constant, i ben afinada, de foment al jovent. Aquest amor al lied i a la cambra i una actitud de servei per a la ‘immensa minoria’ que fa que el to artesà d’aquest gran festival ens agradi tant i tant.

Pel que fa al concert al programa no hi eren explicitats ni Schubert, patró de la casa, ni Beethoven, l’home de l’any. Calia mira més atentament per veure en la tria de Haydn, que influir poderosament en els quartets de Schubert, qui per la seva banda influirà en Mendelssohn, per copsar-ne la subtil presencia.

Dos quartets ben oposats, primer l’op. 33/5 de Haydn, un dels quartets ‘Russos’, innovadors a l’època per la introducció de l’scherzo en comptes de l’habitual minuet. Una obra representativa de la famosa analogia del contemporani Goethe, comparant aquest format amb una conversa de quatre persones assenyades. El seny i la raó del classicisme, l’ordre i equilibri, aquesta bellesa aparentment fàcil que flueix de forma natural, i que va ser interpretada amb correcció, amb Abel Tomàs com a primer violí, però sense arribar a aquell arrodoniment del so tant ‘Casals’. Res a dir, donada la manca de rodatge d’aquest estranyíssim any. En segon lloc, i ara amb Vera Martínez de protagonista, el contrast més absolut amb el Quartet op. 80 de Mendelssohn, rèquiem instrumental a la mort de la seva germana Fanny i una de les darreres obres que va compondre, colpit a pocs mesos de la seva pròpia mort. De to introspectiu reflecteix amb una gran expressivitat el dolor causat per la tragèdia i la ràbia continguda en l’ànim del compositor, que ara es deixa anar, fugint del control emocional que el caracteritza en moltes de les seves composicions i que, trencant amb qualsevol influència formal clàssica, abraça descaradament el romanticisme més arrauxat. I aquí els Casals van excel•lir amb la participació major de viola i violoncel i una concepció més coral van emocionar al públic disgregat per les naus de Santa Maria.

Dues grans obres que demostren l’evolució de la música i del quartet de corda en els seixanta anys que les separen, i que ens varen preparar per a la culminació, en la propina, amb la Cavatina del Quartet 130 de Beethoven (no podia faltar!), una de les més delicades pàgines del compositor, interpretada amb una emoció remarcable i que va ser justament corresposta amb el respecte requerit per un públic savi que va deixar reposar el necessari silenci abans de trencar-lo en una eixordadora i merescudíssima ovació. 

Ignasi Albors
Catclàssics