Cerca de crítiques

Enquesta

Òpera des de casa

25/7/2020 |

 

El Festival AprÒpera, ofert en 'streaming', va dedicar el seu programa al repertori alemany

El quart programa del festival AprÒpera, el primer esdeveniment de pagament via ‘streaming’ del país, plantejava un ampli recorregut pel repertori en alemany amb Josep Buforn al piano, dominador amb facilitat, ofici i vol artístic de tot el programa. Amb algun problema puntual en la retransmissió, la vetllada, d’una hora de durada, va estar protagonitzada per tres artistes catalans consagrats i per tota una autoritat en aquest repertori, el baix nord-americà establert a Barcelona Eric Halfvarson, qui va interpretar ‘O Isis und Osiris’ de ‘Die Zauberflöte’ de Mozart, una de les àries més boniques del geni de Salzburg, imposant una veu de caires profunds i commovedors que, malgrat l’edat i gràcies al micròfon –degudament equilibrat pels tècnics davant la potència de la projecció del cantant–, va poder arribar a tots els racons de la tessitura.

En plenitud vocal i sobrat de mitjans es va sentir Joan Martin-Royo en les dues peces interpretades a continuació, l’arieta de Kilian de ‘Der Freischütz’ de Von Weber i, en un gran salt temporal i estilístic, la cançó d’Arlequí d’‘Ariadne auf Naxos’, de Richard Strauss.

En estat de gràcia
També va comparèixer en estat de gràcia la soprano Sara Blanch, que va oferir ‘Mein Herr Marquis’ de l’opereta ‘Der Fledermauss’ de Johann Strauss, imposant una veu d’àmplia tessitura, un domini absolut del text, uns de sobreaguts i agilitats impressionants i tota la seva expressivitat llatina.

Sense sortir del gènere, el tenor Marc Sala –organitzador del cicle i amfitrió de la vetllada– va interpretar ‘Dein ist mein ganzes Herz’ de ‘Das Land des Lächlens’ de Lehár, bastant més còmode que en l’ària de la mozartiana ‘Die Entführung aus dem Serrail’ amb la qual va començar, una mica insegur, aquest atractiu programa.

També de Mozart, tornant a la celebèrrima ‘Flauta màgica’, Blanch i Martín-Royo van interpretar primer l’ària de Papageno i després l’escena de l’ocellaire real al costat de Papagena, aconseguint un gran moment artístic. Tots dos coneixen molt bé aquests personatges i els intèrprets van ser perfectes des de tots els punt de vista, molt ben avalats per un Buforn de luxe.

Iniciativa bonica i intel·ligent
Posteriorment, Eric Halfvarson es va transformar en el Hagen de l’última òpera del ‘Ring’ wagnerià, ‘Götterdämmerung’, per interpretar l’escena ‘Hier sitz ich zur Wacht’, fascinant amb el seu domini tècnic i expressiu.

Per acabar, es va tornar a l’opereta, aquesta vegada amb Sara Blanch i Marc Sala a càrrec del popular duo ‘Lippen schweigen’ de ‘La vídua alegre’.

En un moment en què cal extremar les mesures de seguretat per frenar la pandèmia, una bonica i intel·ligent iniciativa com aquesta mereix consolidar-se plenament. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya