Cerca de crítiques

Enquesta

Necessitat interior

20/7/2020 |

 

Programa: Josep Bros, Maria Miró i Marco Evangelisti

Lloc i dia:Món Sant Benet

No serà aquest l’espai per rei­vin­di­car la rea­li­tat que, més enllà de Bar­ce­lona, hi ha vida musi­cal. Com també difícil­ment serem un país de veri­tat si no accep­tem que no només hi ha un cap i casal (Bar­ce­lona), sinó també un cos que arti­cula aquest cap, cosa que no sem­blem tenir prou pre­sent. Va ser en un d’aquests espais, que des del cen­tra­lisme bar­ce­loní s’ano­me­nen de “ter­ri­tori”, on el sota­sig­nat va poder gau­dir el seu pri­mer con­cert en viu en molts mesos. Va ser en el marc del 26è Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages, on es va comp­tar amb els actius dels solis­tes Josep Bros i Maria Miró, acom­pa­nyats de Marco Evan­ge­listi per ofe­rir una vet­llada musi­cal de les de veri­tat. De les que un recorda. És cert que hi havia aquest mons­tre vocal que és Josep Bros, dijous radi­ant i amb una línia de cant i fra­seig a l’altura de la seva divisió natu­ral, la d’honor, i on, gene­ro­sa­ment, a més, va voler com­par­tir amb una Maria Miró que va saber con­ta­giar-se d’una de les cons­tants del reci­tal: l’extrema capa­ci­tat en la trans­missió i sen­tit tex­tu­als. Antològica va ser la manera de dir-nos el text, per part de Bros, de la famosíssima ària Nes­sun dorma, però no menys la tra­di­ci­o­nal Mar­ga­ri­deta oferta per Miró en una línia que hau­ria emo­ci­o­nat la mateixa Con­xita Badia.

Estruc­tu­rat a par­tir de qua­tre blocs, des de les ini­ci­als cançons de Tosti, els solis­tes, acom­pa­nyats sem­pre intel·ligent­ment i amb com­pli­ci­tat d’Evan­ge­listi, van con­ta­giar aquell plus de la neces­si­tat inte­rior que tenen els artis­tes de veri­tat, neces­si­tat essen­cial per a l’Art i la Vida en majúscu­les. Els de veri­tat.

ORIOL PÉREZ I TREVIÑO
El Punt / Avui