Cerca de crítiques

Enquesta

El sold out final del Bachcelona

18/7/2020 |

 

Programa: Octet en Mi bemoll Major Op. 20 de Mendelssohn

Lloc i dia:Jardins de l'Hospital de Sant Pau

El festival tanca amb èxit una edició excepcional marcada per la pandèmia

El passat dijous als Jardins de l’Hospital de Sant Pau, el Bachcelona, en aliança amb el Festival Cruïlla XXS, tancava exitosament una edició acotada marcada per la COVID-19.

Sota uns núvols que amenaçaven la vetllada amb una pluja estrepitosa, el recinte modernista s’omplí a vessar per un públic fidel que demostrà que ni tan sols una pandèmia és capaç d’esvair la fam de cultura d’una part de la societat. Amb la mascareta sempre posada, asseguts en cadires separades per la distància de seguretat pertinent i sempre amb gel hidroalcohòlic a la seva disposició, el públic va poder gaudir de vuit cordes del Gran Teatre del Liceu i de la veu de la guanyadora de la Beca Bach-Fundación Salvat de l’any 2016, Elionor Martínez.

La vetllada començà amb l’Octet en Mi bemoll Major Op. 20 de Mendelssohn, interpretat amb solvència pels músics del teatre de la Rambla: tot i que l’inici semblà trontollar, a mesura que la música va anar avançant el conjunt cambrístic adquirí més estabilitat i confiança, aconseguint un resultat molt satisfactori. Si bé l’Octet va constituir un bon primer plat en la darrera posada en escena de la conjunció Bach-Mendelssohn, la mel del concert arribà en mans de la soprano Elionor Martínez. Amb una veu ferma i una dicció clara, la jove cantant dugué a terme una magnífica interpretació de l’Er kennt die rechten Freudesstunden MWV A7 i el Jerusalem MWV A14 de Mendelssohn i el Heil und Segen BWV 120 de Bach. Finalment, s’enfrontà a la versió per soprano que Mendelssohn feu de l’ària Erbarme dich, mein Gott BWV 244 de Bach. Aquesta segona part marcà una brillant diferència amb la primera, aportant la veu de Martínez una calma que, malgrat el mal temps que augurava el cel gris, aconseguí captar en tot moment l’atenció del públic. En acabar, a més, ens regalà un bis del Jerusalem, que acabà de consolidar el nom d’Elionor Martínez en el saló de joves promeses del país.

La pandèmia no ens ha permès gaudir de tota la música en directe que haguéssim desitjat durant aquests darrers mesos. Malgrat l’ús necessari d’un sistema d’altaveus i la pèrdua del caliu que implica un esdeveniment social com ho és un concert degut a les distàncies, la clausura del Bachcelona i tot el festival en conjunt han estat una glopada d’aire fresc que cal guardar com un tresor: l’esforç i l’entusiasme que s’han des del sector per fer-ho possible han d’ésser valorats, especialment en aquest temps incert pel món de la cultura. 

Loles Raventós García-Amorena
Barcelona Clàssica