Cerca de crítiques

Enquesta

Elton Sebastian Jarrett

8/7/2020 |

 

Programa: Carles Marigó, piano

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

Un ambient de ganes de música en viu va omplir el retorn del Bachcelona, que enguany presenta un programa reduït, adaptat a la maleïda realitat, i protagonitzat per artistes km0, com diuen els cursis.

El protagonista a les tecles, Carles Marigó fa uns dies comentava que ‘Bach reuneix l’essència dels pensaments musicals al llarg de la història i se serveix de la música per formular les seves preguntes i fer les seves asseveracions’. Des d’aquesta afirmació el blanenc va elaborar un programa -que intentarà concretar-lo en un disc, segons va confessar a la desperdigada audiència- molt ben pensat i treballat, coherent, travessat per Bach, obligat referent, tot marcant el compàs del conjunt, romantitzant-lo un punt i destacant el rerefons polifònic dels Mendelssohn, per tal d’escurçar distàncies i unificar el tot.

Com a mirall de fons, la rabiosa actualitat de dos joves compositors catalans (Joan Magrané, present a la platea, compositor convidat d’aquest estrany curs al Palau) i el propi intèrpret, gran improvisador, on primer es descarregava de l’energia del Fantasiestück 3 del reusenc (estrena mundial!) i, en la darrera obra del concert, ja en el bis, dedicava al mestre Bach, per tal de recordar-nos que ell era el principal motiu d’aquest concert i del cicle.

L’anima polifacètica de Marigó (la vessant de showman encara l’ha de desenvolupar però crec que hi tindria un futur reeixit) es va palesar al llarg dels seus comentaris a l’inici de cadascun dels tres blocs que estructuraven la seva proposta, protagonitzat per la parella preludi-fuga en què Bach va excel·lir com ningú.

Un bon concert i inici del Bachcelona 2020 amb una interpretació que va anar de menys a més d’un artista que eltonjohneja una mica, al triar americana, i que com a improvisador uricaineija i keithjarrettja, que ja ens agrada!

Molt bé al conjunt! 

Ignasi Albors
Catclàssics