Cerca de crítiques

Enquesta

La nova etapa del Palau

3/7/2020 |

 

Programa: Albert Guinovart

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

L'auditori modernista va inaugurar la seva sèrie 'Estiu al Palau' de la mà d'Albert Guinovart

El concert inaugural de la nit de dimecres del cicle ‘Estiu al Palau’ no només arrencava amb l’oferta estival de l’auditori modernista, sinó també tornava la música en viu a l’icònic escenari. Amb un aforament reduït a un terç i seguint estrictes mesures de seguretat, la vetllada, retransmesa en ‘streaming’ en directe, va estar dedicada a les víctimes i es va oferir com un homenatge als professionals sanitaris. Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, va presentar el concert i va expressar el desig de l’entitat d’«ajudar a la recuperació del sector cultural i de donar suport als intèrprets amb les màximes garanties de seguretat en un escenari renovat», fent referència a la recent restauració de la zona de l’escenari de l’edifici.

Abans del recital es van oferir peces de Casals, Mozart i la cançó catalana ‘Margarideta’ en una gravació de l’Orfeó Català realitzada durant la quarantena, amb els cantaires confinats a casa seva.

Màgia i emoció
L’actuació d’Albert Guinovart va arribar després de tot això, i la seva música va ressonar màgicament en una sala carregada d’emoció, començant amb el seu autor fetitxe, Chopin, i la seva ‘Fantasia-Impromptu, op. 66’, en què va mostrar una esplèndida forma, virtuós i expressiu. Guinovart va brillar al fer seus els ‘Valsos poètics’ de Granados –un altre dels seus compositors de capçalera–, fidel a l’agògica sempre tan marcada pel compositor; el ‘Vals melòdic’ va ser un pur somni, i si l’‘Apassionat’ va aparèixer més aviat trist, en conjunt la interpretació va resultar tan imaginativa com emocionant, en un discurs sincer i pròxim al romanticisme, ple de malenconiosa i melodiosa fantasia, impregnat de senzillesa, malgrat la dificultat tècnica.

Del mateix Guinovart van seguir les delicioses i emotives ‘5 noveletes’, una favorable estrena d’unes peces de gran ambició, eclèctiques i contrastades, compostes durant el confinament, totes diferents, d’un melodisme imaginatiu i que connecten fàcilment amb l’oient.

Esplèndides versions
Després van venir el ‘Nocturn núm. 8, op. 27 núm. 2’ i el ‘Vals núm. 8, op. 64 núm. 3’ de Chopin, tots dos servits en esplèndides versions, sense treva. Al ‘Nocturn’, amb tocs gairebé belcantistes, Guinovart va fer ressaltar totes les veus, amb unes escales molt ben solucionades, netes, amb les dinàmiques cuidades i un so timbradíssim en la conclusió. Al ‘Vals’ va cuidar la rítmica amb absoluta eficàcia i nitidesa.

També, del seu propi repertori, Guinovart va oferir els seus ‘Valsos poètics’, escrits en homenatge a Granados i exposats aquí com en un mirall davant l’obra inspiradora del cèlebre creador lleidatà. Les vuit peces, de bonica factura i d’un orgànic coherent, posseeixen el segell del seu autor, que cuida la melodia i proposa amables i somiadores harmonies.

Guinovart va acomiadar la vetllada amb més Chopin, amb una aclaparadora i virtuosa versió del ‘Gran vals, op. 42’, electritzant i generosa.

‘24 miniatures’
Ja for de programa va oferir dues de les ‘24 miniatures’, boniques i malenconioses, que Guinovart va compondre durant la quarantena per penjar-les a Instagram, cada una de menys de 60 segons.

Com a última propina, sempre del geni polonès, es va acomiadar amb l’exigent ‘Estudi op. 10, núm. 12 en do menor’, el famós ‘Estudi revolucionari’, tot un desafiament –sobretot per a la mà esquerra–, solucionat amb totes les veus al seu lloc i amb el fraseig de gran comunicador.

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya