Cerca de crítiques

Enquesta

Durant i després del classicisme a L'Auditori

7/3/2020 |

 

Programa: Javier Perianes amb l'OBC

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

Perianes ofereix una lectura intensa i molt sincera del 'Concert per a piano núm. 2' de Brahms

Casualitats o no, celebrem aquesta setmana el Dia de la Dona i és precisament una directora, l’australiana Simone Young, qui agafa aquests dies les regnes de l’OBC per dirigir els tres concerts (dijous, divendres i dissabte) amb Javier Perianes davant del piano. Hauria d’arribar un dia en què ja no fos excepcional que sigui una dona qui empunyi una batuta, però de moment la cosa encara resulta força excepcional.

El programa presentava dues cares de la mateixa moneda: el classicisme tardà de la Simfonia núm. 6 de Franz Schubert i el Concert per a piano núm. 2de Brahms, un músic revestit de romanticisme però amb una mirada permanentment posada en l’estil que l’antecedeix i personificat en l’admiració que el músic hamburguès va professar sempre cap a Schubert.

La direcció clara i nítida de Young va possibilitar una lectura diàfana de la simfonia, amb una OBC reduïda i atenta, sense entrebancs en l’execució i amb passatges francament inspirats al servei d’una pàgina que no revesteix la grandiositat de la vuitena i la novena simfonies de l’autor del Viatge d’hivern, però que està imbuïda d’una gràcia irresistible.

El plat fort, no obstant això, era el concert de Brahms. Javier Perianes, prou conegut a Barcelona, va oferir una lectura intensa i molt sincera, potser poc personal però sempre al servei de la pàgina, amb tot el que això comporta. El treball davant del teclat va ser impecable i l’ús del pedal revelava la saviesa del pianista andalús. Un cop més, l’OBC va estar al servei del que se li demanava amb la bona participació dels seus membres, ben dirigits per Young. Brahms reserva parts solistes que van ser satisfactòriament resoltes pels músics integrants, especialment el primer violoncel (bravo, José Mor!). El quart moviment és complex i és fàcil caure en la temptació del broc gros, davant de la concessió que Brahms fa a melodies populars, especialment les d’origen zíngar. Però Simone Young va saber controlar el pols i no sortir d’allò que Brahms sempre va ser, un clàssic revestit de romanticisme. Bon concert, en definitiva. 

Jaume Radigales
Ara