Cerca de crítiques

Enquesta

Il·luminats

2/3/2020 |

 

Programa: 'Resurreccio' de Mahler

Lloc i dia: Gran Teatre del Liceu

'Resurecció' de Mahler. Simfonia número 2

Memorial Pau Casals 

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu amb l'Orfeó Català

Chen Reiss, soprano i Karen Cargill, mezzosoprano

Josep Pons, director 

Josep Pons, director musical del Liceu, va definir una estratègia fa poc més d'un any adreçada a millorar la qualitat de l’orquestra. Amb les ‘Cambres del Liceu’ volia que els seus músics treballessin formats nous –més enllà de l’òpera- amb l’objectiu de desenvolupar noves habilitats que reverteixin en un guany per al conjunt orquestral. Després de la cambra, ara anima l’Orquestra a abordar l’àmbit simfònic amb una obra colossal, la Segona Simfonia de Gustav Mahler. Aquesta obra esdevé símbol de l’esperança en la resurrecció, i el Liceu la vincula amb la seva pròpia història al commemorar els 20 anys de la seva reconstrucció després del devastador incendi del 31 de gener de 1994.

Poques obres com aquesta Resurecció funcionen millor com a imatge de renéixer de les cendres. Pérez de Arteaga explica com en el funeral del gran director Hans von Bülow, on Mahler va tenir-hi una participació activa, a més d’interpretar-se fragments de La Passió segons Sant Mateu de Bach i del Rèquiem alemany de Brahms, el coral ‘Auferstehn’ (Ressuscitaràs) l’impressionaria fins el punt d’il·luminar-lo sobre com culminar la seva segona Simfonia que, en aquell moment no sabia com tancar. Aquesta revelació va donar lloc al magnífic moviment final, de gran força suggestiva, on diumenge vàrem poder sentir, d’entrada la subtilesa i després tota la potència de la unió dels cors del Liceu i l’Orfeó Català, que per primer cop cantava al Liceu. Abans, una orquestra molt ben treballada per Pons, havia transitat pels sempre contrastats passatges mahlerians explorant tota l'ampla paleta de recursos tant vocals, amb l’eficient soprano Chen Reiss i l’extraordinària mezzo Karen Cargill, com esprement al màxim les possibilitats expressives d’una orquestra que va excel·lir en delicadesa en els moviments lents i va estar precisa i endollada en tot moment.

Tot un encert aquesta Resurrecció, que marca un reinici i renovació en clau musical sota la direcció d’un mestre Josep Pons en estat de gràcia que, més enllà d’enlluernar, ens va il·luminar. 

Ignasi Albors
Catclàssics