Cerca de crítiques

Enquesta

El poeta del piano… i de Beethoven

20/2/2020 |

 

Programa: Evgeny Kissin

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

Evgeny Kissin celebra l'aniversari de l'any a L'Auditori

Evgeny Kissin, un dels millors pianistes de l’actualitat, ha visitat Barcelona després de divuit anys d’absència, dins la temporada de BCN Clàssics a L’Auditori. En el marc de les celebracions de l’any Beethoven, Kissin va abordar un programa en què hi havia tres sonates i les variacions sobre la simfonia Heroica. Les propines amb què va correspondre a l’extraordinària i inacabable ovació que va rebre, també eren de Beethoven. El recital de Kissin va ser apoteòsic.

Va triar tres sonates amb nom propi per al programa: la “Patètica”, “La tempesta” i la “Waldstein”. Va començar al recital amb la “Patètica”, a una velocitat vertiginosa, visiblement posseït per la música que tocava. Kissin és un home d’aparença tímida que té tics als ulls mentre fa música. Tècnicament és un superdotat, ja que la velocitat en cap moment no va impedir que totes les notes se sentissin nítidament. En capacitat expressiva i emotiva, és difícil que ningú li pugui fer ombra, ja que Kissin, des del fons de l’ànima, va expressar l’angoixa i el turment de Beethoven amb arravatament, amb un so ample i generós, però alhora delicat i amb gran sensibilitat. Era un pianista ficat literalment dins la música.

De la rauxa abrandada de l’Allegro di molto e con brio va passar a la delicada tendresa de l’Andante cantabile, que va executar amb un so dens i dolç, en un contrast marcat amb els dos moviments ràpids. L’Allegro final va tornar a agafar la velocitat del principi. El que més va destacar, però, va ser la facilitat amb què Kissin va tocar una de les sonates més enrevessades de la història del piano. Un domini tècnic fora de sèrie s’ajuntava amb una passió molt intensa, unes ganes enormes d’expressar-se, i el resultat va ser un Beethoven absolutament brillant, emocionant i elèctric.

El recital va continuar amb les Variacions i fuga, “Heroica”, escrites a partir d’un tema que un any després seria el quart moviment de la Simfonia Heroica. Val molt la pena reivindicar el piano de Beethoven més enllà de les seves trenta-dues sonates, i aquestes variacions van ser un tast excel·lent que en mans de Kissin van sonar amb gran expansió. Cadascuna de les quinze variacions tenia la seva personalitat pròpia, diferenciada de les altres.

A la segona part van arribar les altres dues sonates. En “La tempesta”, una de les més fosques de Beethoven, Kissin va deixar anar novament una enorme càrrega emotiva i passional, sempre des de la puresa estilística. En l’Adagio central, cadascuna de les melodies superposades s’entenien perfectament, en un so que semblava una polifonia. Els piano no els va tocar pròpiament fluix, sinó delicadament, sense cap estridència. L’efecte polifònic es va notar encara més en l’Allegretto final, en què Kissin va recrear un efecte espiral hipnòtic. La darrera peça del programa, la sonata “Waldstein”, la va abordar amb una velocitat vertiginosa, igual com havia fet amb la “Patètica”. Però en mans de Kissin això no és cap problema, ja que és un home capaç de tocar la peça més endimoniada fent que sembli fàcil, i sense que les notes es barregin.

Evgeny Kissin va demostrar en directe que la fama que té és del tot merescuda. Transmet amb entrega total la passió que porta dins, i la converteix en música. El públic es va posar dempeus i es va rendir en aplaudiments eufòrics davant de Kissin, que emocionat, va seure encara quatre vegades més al piano per oferir quatre propines, totes de Beethoven, entre les quals hi havia les divertides Variacions op. 76 sobre el tema de la Marxa turca (no la de Mozart). Sens dubte, un dels millors concerts de l’any Beethoven. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol