Cerca de crítiques

Enquesta

Tharaud a la cort de Versalles

10/2/2020 |

 

Programa: Alexandre Tharau

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

El pianista francès va tocar dins el cicle Palau 100 Piano

L’últim concert del cicle Palau 100 Piano ha estat d’allò més original. El pianista francès Alexandre Tharaud va oferir un recital basat en l’obra per a clavecí que se sentia a la cort de Versalles durant els segles xvii i xviii. Va ser un recorregut per obres de diversos compositors, més i menys coneguts, com Rameau o Couperin, per un Tharaud inspirat i completament immers en l’esperit cortesà del barroc francès, que va transmetre des del piano.

Tharaud és un pianista molt versàtil que ha explorat tota mena de repertoris, des del Barroc fins a la chanson francesa. El recital que va oferir al Palau va ser atípic. La música francesa barroca per a teclat, ja rara d’escoltar en directe, encara és menys habitual sentir-la amb piano. I Tharaud, en canvi, va dedicar-hi un concert sencer.

El barroc francès és un estil amb personalitat pròpia, diferent de l’alemany o de l’italià. Té un caràcter eminentment cortesà, i les melodies són més relaxades i menys rígides que les del barroc alemany. Tharaud va fer una nova interpretació del barroc francès, amb piano, però sense tocar-lo en mode romàntic. Va fer servir el pedal de manera molt mínima, i les notes en spiccato eren la tònica dominant. D’altra banda, totes les notes sonaven amb la mateixa intensitat i el ritme era precís i constant, sense concessions romàntiques. És un gran esforç tocar amb piano unes peces tan expressives resistint la temptació de fer ús de tots els recursos de l’instrument.

En cap moment no vam perdre de vista, però, que Tharaud no tocava el clavecí. El so del piano li va servir per donar més relleu a les obres, plenes de dificultats, d’ornaments i d’escales ascendents i descendents, que van sonar amb una perfecta execució de cada nota. Tots els ornaments van sonar amb una claredat diàfana.

Alexandre Tharaud va fer un recorregut que comprenia obres de Lully, Couperin, Royer, D’Anglebert, Balbastre i Duphly, compositors de les corts de Lluís xiv i xv, en l’epoca d’esplendor del clavecí a la cort de Versalles. Encara que toqués el piano del Palau en comptes del clavecí de Versalles, Tharaud va aconseguir crear el clima fantasiós i eteri del barroc francès en un concert que supurava delicadesa i dolçor pels quatre costats.

Tharaud tocava cada vegada més content i exultant de felicitat. En acabar el concert, va donar les gràcies al públic i va anunciar que tocaria un bis de Scarlatti. Sens dubte, el concert de Tharaud va ser preciós, brillant i original, i una invitació al somni. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol