ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

"El Messies" participatiu al Palau de la Música

22/12/2004 |

 

Obra:«El Messies», de Georg Friedrich Händel
Intèrprets: Orquestra i cor de l'Scottish Chamber Orchestra, amb el reforç del cor Aurica i de Cambra 16.
Lloc i dia: Palau de la Música (Barcelona). 20 de desembre

Entre l'allau de versions de l'oratori El Messies de Georg Friedrich Händel que es donen per aquestes dates, destaca amb llum pròpia la que de fa quinze anys ofereix la Fundació «la Caixa» com a Concert de Nadal. Els primers anys va ser cantada per diverses formacions de prestigi però a partir del 1996, una mica a l'estil del que passa a Londres, es va decidir fer-ne una versió participada en què una gran part del públic convenientment preparada i també reforçada per dues corals del país contribueix en els números corals més adients a la versió que, des de l'escenari, desgrana una determinada formació.

Enguany la direcció d'aquest Messies s'ha confiat al músic i cantant Ben Parry, director de música de la St. Paul's School de Londres i que ha estat també director musical de la Haddo House Opera d'Escòcia. Els intèrprets van ser el cor i l'orquestra de l'Scottish Chamber Orchestra i les veus masculines de reforç del cor Aurica i de l'Ensemble vocal Cambra 16 que dirigeixen respectivament Jordi Lluch i Esteve Nabona. Els participants individuals van ser preparats per Alfred Cañamero i Montserrat Roset. Quant a aquests participants, se segueix una forma ja amb tradició al país com, per exemple, cada any per la missa de les Santes a Mataró: es fa una convocatòria a què s'inscriuen els interessats i assagen durant tres mesos per estar a punt per al concert de Nadal. Cal destacar la bona preparació, l'excel·lent nivell de les veus -les sopranos ben decidides i afinades en els aguts, cosa que no sovinteja- i la precisió amb la qual van connectar amb les indicacions del director i les prestacions dels intèrprets professionals. És especialment emotiu sentir-se rodejat de cantaires ampliant aquesta relació frontal escenari/espectador.

El Messies és una més de les tradicions importades que ens ornamenten les festes. Així l'OBC segueix amb el Trencanous; al Teatre Nacional, en col·laboració amb el Liceu, representen amb titelles la tradició alemanya de fer Hansel i Gretel; hi ha una allau de concerts paròdia del concert de valsos i polques d'Any Nou de Viena i els ja esmentats Messies, dels quals caldria també remarcar els dels dies 17 i 18 a Santa Maria del Mar per la coral Polifònica de Puig-reig, que el fa des de l'any 1984 i que també ha participat com a cor de reforç en alguna de les edicions del concert de Nadal al Palau, amb l'Orquestra de Cambra de Cervera. Ens trobem, doncs, que resten com a tradicions pròpies més conegudes el concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català -i evidentment tots els concerts de Nadal de les corals-, el Cant de la Sibil·la a la missa del Gall de Santa Maria del Mar i els múltiples Pastorets, on a vegades hi és present una notable part musical.

Penso que El Messies que comentem avui, sempre amb una dignitat musical, és mes un esdeveniment sociocultural que no pas un concert susceptible de valoració crítica. Amb tot, cal dir que l'Scottish Chamber Orchestra va tenir una actuació molt pragmàtica cercant més aviat la quadratura que no pas fer una versió de referència. Les subtilitats les van reservar per a l'acompanyament al quartet solista, molt homogeni i musical, que formaven la soprano Mhairi Lawson, la contralt Louise Innes, el tenor James Oxley i el baix Christopher Purves. Va destacar aquest darrer i la contralt no ens va fer oblidar aquella màgica sorpresa de Montserrat Garcia, la solista de la Polifònica de Puig-reig, quan l'any 1988 va esclatar amb un volum, una qualitat de veu i una emoció interpretativa que només es pot anar a cercar en les gravacions mítiques d'una Janet Baker, per exemple. Ben Parry va fer en general una versió morosa i contemplativa. El públic en acabar les dues hores i mitja de música ni es va bellugar dels seus seients. Els aplaudiments i autoaplaudiments, parlo per les tres-centes veus participatives, van fer repetir, com és tradició, l'Al·leluia. Un Al·leluia que cal dir que sona sempre més exultant quan es fa com a peça solta o bis d'un concert que quan es canta integrat al mig de l'oratori El Messies.
Jordi Maluquer
El Punt

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet