Cerca de crítiques

Enquesta

Un Beethoven intens amb el Quartet Gerhard

25/1/2020 |

 

Programa: Quartet Gerhard

Lloc i dia: Petit Palau

Mozart i Magrané completaven el repertori al Petit Palau.

El Quartet Gerhard, una formació jove però ja consolidada, va fer un nou concert en el cicle d’intèrprets catalans del Petit Palau. Al programa hi havia dos tòtems de la música com Mozart i Beethoven, amb peces certament difícils, i entremig, una peça gairebé d’estrena, que el jove compositor català Joan Magrané va escriure precisament per al Quartet Gerhard. El resultat va ser prou satisfactori.

Quartet Gerhard
Els quatre membres del Quartet Gerhard són músics solvents i experimentats, i mostren sempre un alt grau de conjunció a l’hora de fer sonar les peces com una unitat, i no com una suma de quatre instruments que toquen alhora. Tot i així, el Quartet núm. 14, “Primavera”, de Mozart, no va sonar prou afinat. Si bé l’estil clàssic i la unitat de so que van exhibir com a quartet quedava fora de dubte, hi havia una deficiència tècnica de base, que era l’afinació, sobretot per part del primer violí. Mozart és un compositor que serveix de termòmetre per mesurar la qualitat d’un intèrpret. Malauradament, el Quartet Gerhard no va saber trobar una solució al problema constant de l’afinació. I va ser veritablement una llàstima, ja que el so i l’estil eren òptims.

La segona peça va ser el Quartet núm. 2, “Alguns cants òrfics”, de Joan Magrané, una peça escrita el 2013 i dedicada al Quartet Gerhard. Es tracta d’una obra amb un llenguatge molt trencador que explora els límits dels instruments, fins al punt de fer servir una sordina metàl·lica per esmorteir el so gairebé del tot.

A la segona part va arribar el Quartet núm. 16, op. 135, de Beethoven, l’últim que va escriure, un any abans de morir, i que ell mateix va titular “La difícil decisió”, en referència a un quart moviment que musicalment descriu un dilema insoluble amb una força dramàtica bastant espectral. El Quartet Gerhard en aquest cas va desplegar el seu millor art i va tocar un Beethoven que traspuava emocions per tot arreu. Amb un so a la corda incisiu i potent, els quatre músics van sonar perfectament integrats, i especialment les frases del violoncel, tal com ja havia passat en el quartet mozartià, van ser de gran lirisme. El Lento assai va ser especialment revelador, amb una amplitud de so que donava gran intensitat al moviment.

Podem dir que el Quartet Gerhard ja és una formació assentada, però encara té algunes arestes a polir, com és la interpretació de Mozart. És un quartet amb deu anys de vida, i tot i que ja és força temps, una formació de cambra necessita molts anys de rodatge abans de madurar del tot i considerar-se completament consolidat. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol