Cerca de crítiques

Enquesta

La Novena, a l'Auditori

Una 'Novena' per a temps d'angoixa

21/12/2004 |

 

'Novena simfonia' de Beethoven. Soprano: Maria Espada; mezzosoprano: Mireia Pintó; tenor: Hakan Aysev; baríton: Stephan Adam. Coral Càrmina (dir.: Fernando Marina) i Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida (dir.: Xavier Puig). Dir.: Ernest Martínez Izquierdo. Barcelona, Auditori, 17 de desembre.

La valoració global del darrer concert de l'OBC du a parlar d'alts rendiments orquestrals i de resultats artístics plausibles recordant que la causa primera d'èxits com l'assolit rau en la fascinació que suscita la simfonia que culmina la producció de Beethoven connectant la tradició amb noves vies que seran les del simfonisme romàntic. Aquesta bifrontalitat sintetitzadora s'advertia en els plantejaments del titular Martínez Izquierdo, en l'ancoratge de l'obra en La Creació i les misses bèl·liques de Haydn -in angustiis, in tempore belli- i en la projecció sobre els compositors cabdals del segle XIX amb dicotomies com el progressisme de Wagner i el classicisme de Brahms.

Albirada ja l'any 1792 i composta entre 1822 i 1824, la Novena establia una fita en la història del simfonisme. La part memorable de la versió va estar en el moviment lent, on el director va fer lluir el fabulós treball temàtic, establint amb nitidesa el pas de la linealitat melòdica a la complexitat del contrapunt que introdueix el quart moviment. Talment com si fossin portadors de missatges negatius, el primer i segon havien estat tocats amb crispació i marcialitat i, sovint, amb una suggestiva combinació de textures sonores i temps fluctuants que resultava molt expressiva, mentre que l'extens final basculava a continuació entre el triomfalisme que reclama l'Oda a l'alegria de Schiller i un apressament banalitzador i al límit de l'agressivitat que l'Orquestra va servir impertorbable. La massa coral, entusiasta i ben empastada a despit d'algunes sopranos, la formaven el Cor de Cambra del lleidatà Auditori Enric Granados i la Coral Càrmina. I, com a nota per als solistes, bona per a Estrada i Pintó i entre dolenta i pèssima per al tenor i el baríton.
Xavier Casanoves Danés
Avui