Cerca de crítiques

Enquesta

Un Mahler que enamora

22/1/2020 |

 

Programa: Christian Gerhaher & Gerold Huber

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

Christian Gerhaher va actuar al cicle Palau 100 de Lied

El cicle Palau 100 de Lied ha començat l’any amb un recital d’uns dels millors barítons del moment: l’alemany Christian Gerhaher, acompanyat al piano per Gerold Huber. El programa estava dedicat exclusivament a Mahler. La calidesa, l’emotivitat i la solidesa tècnica de Gerhaher van fer del concert una delícia meravellosa, una menja divina, que la mestria de Huber va acabar d’apuntalar.

Sorprèn una mica que tots els lieder que Gerhaher i Huber van interpretar, en realitat eren transcripcions per a piano de peces amb orquestra, algunes de les quals fetes pel mateix Mahler. Vam poder sentir dos moviments d’El cant de la terra, els Rückert-Lieder, i tres cançons del cicle Des Knaben Wunderhorn. Atesa l’orquestració colorista i monumental de les obres de Mahler, és un veritable tour de force per al pianista tocar la seva part i aconseguir emular un so molt més potent que el d’un piano. Gerold Huber va demostrar una habilitat superba en fer sonar el piano d’una manera ampla, estesa, allargant les notes hàbilment per emular la sonoritat de l’orquestra. Ser pianista de lied no és a l’abast de qualsevol; cal tenir l’oïda, la sensibilitat i la compenetració per tocar amatent a la música i al cantant.

Christian Gerhaher és un cantant que porta el lied a les venes, com si fos part del seu ADN. És un baríton amb una veu preciosa, càlida i vellutada, que canta amb una simplicitat que transmet les emocions més dolces. Els lieder de Mahler, d’aire misteriós i una punt tel·lúric, tenen una paleta d’emocions diferent de la de Schubert. L’aproximació que va fer-hi Christian Gerhaher va ser plena de bellesa i de lirisme, amb un legato que enllaçava i amorosia cada frase. El seu timbre és dolç, com si hagués de bressar un infant, però la veu és gran, i posseeix una tècnica que li va permetre fer una infinitat de matisos per expressar cada racó de la complexa sensibilitat de Mahler.

El seu cant és senzill, malenconiós, amorós i amarat de bellesa. Acompanyat de Gerold Huber, Mahler va sonar en tota l’esplendor, com si no calgués una orquestra immensa per explorar cada racó de l’ànima. No cal dir que, essent un liederista alemany, la dicció i el fraseig són impol·luts, però sense sonar gens artificials. Veritablement, Christian Gerhaher es podria reivindicar com l’hereu perfecte de Fischer-Dieskau en tota regla —amb el permís de Matthias Goerne.

Costa d’imaginar un Mahler amb uns altres intèrprets. L’art de Huber de recrear l’orquestra en un piano es va unir meravellosament amb la veu càlida i el cant malenconiós de Gerhaher. Un concert que quedarà en el record. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol