30/12/2019 |
Programa: Bach Collegium Barcelona
Lloc i dia:Auditori de la Mutua General de Seguros
Concert benèfic de la Fundació Salvat
Després de fer la presentació del cor a la Capella de Santa Àgata, el Bach Collegium Barcelona ha fet la presentació de l’orquestra en vigília de Nadal, ara a l’Auditori de la Mutua General de Seguros. Va ser un concert organitzat per la Fundación Salvat, patrocinador tradicional de la Beca Bach per a la promoció de joves cantants. Sota la direcció de Pau Jorquera, l’orquestra va interpretar un programa dedicat exclusivament a Händel, que incloïa un Messies amb bateria. El resultat va ser un èxit rotund.
Vam poder constatar que Pau Jorquera, més enllà d’un bon músic, és un gran divulgador de la música. Ho és perquè posseeix un tret indispensable per ser-ho: un entusiasme i una passió immensos per tot allò que fa i que vol transmetre i oferir al públic. Va explicar de manera molt simpàtica i didàctica cadascuna de les peces que l’orquestra va interpretar, cosa especialment important per a les àries d’òperes poc conegudes com Tamerlano o Lotario.
El concert es dividia en tres parts: una de purament instrumental, on l’orquestra del Bach Collegium Barcelona va interpretar el Concerto grosso op. 12 núm. 6; quatre d’àries d’òpera per a soprano, contratenor, tenor i baix; i finalment, una selecció d’El Messies, en una nova versió, escrita pel mateix Pau Jorquera, que afegeix una bateria a la partitura de Händel. Aquesta tria va permetre sentir les diverses facetes del compositor: orquestral, operística i d’oratori.
L’orquestra del Bach Collegium Barcelona, amb instruments originals, va demostrar un nivell de competència molt alt, malgrat una certa manca d’unitat dels violins, que només va ser perceptible en el Concerto grosso. És indubtable que el so i l’estil són els propis i genuïns de la música barroca amb criteris històrics. Cal, doncs, felicitar Pau Jorquera per la feinada, i també la concertino, Adriana Alcaide.
L’apartat vocal va ser bastant desigual. Les veus eren les de la soprano Anabel Real, el contratenor Albert Baena, el tenor Jorge Navarro i el baix Oriol Mallart. Qui va fer l’actuació menys reeixida va ser Anabel Real, que va cantar “Piangerò la sorte mia”, de Giulio Cesare, i “Rejoice greatly”, d’El Messies. La seva veu és clarament insuficient i amb una projecció ínfima, i va tenir dificultats serioses en aquestes dues àries tan exigents. Albert Baena va interpretar “D’instabile fortuna”, de Lotario, i “But who may abide”, d’El Messies. És un cantant amb futur, potser massa pendent de l’emissió de la veu, que encara ha d’acabar de desenvolupar. Malgrat això, va demostrar un gran control a l’hora de fer agilitats. Jorge Navarro va ser l’estrella de la vetllada. És un tenor amb un estil del tot professional, una veu preciosa i ben timbrada, bon fraseig i agilitats ràpides. Ho va demostrar en la difícil ària “Every valley”, d’El Messies. El baix Oriol Mallart també és un bon cantant, tot i que com a baix encara li falta desenvolupar el registre més greu. La seva interpretació de “Why do the nations”, d’El Messies, va ser esplèndida, amb una orquestra pletòrica acompanyant-lo.
El Messies amb bateria, tal com va explicar Pau Jorquera, és una revisitació de l’obra canònica de Händel. La bateria, amb tots els seus sons, que no associaríem mai a la música barroca, s’acoblava perfectament amb l’orquestra, sense cap estridència, sinó en gran compenetració. Si alguna cosa se li pogués retreure és precisament una discreció excessiva. En el número de l’ “Hallelujah”, amb particel·la de Händel per a timbals, Pau Jorquera substituir-la per una altra per a bateria moderna. Així, l’ “Halleluja” sonava força diferent del que estem acostumats a sentir, més suau, més rítmic, un punt menys solemne.
La feinada de Pau Jorquera, músic i treballador infatigable, es va veure recompensada per una gran ovació del públic. Amb el seu entusiasme va fer brillar Händel més enllà de les estrelles.