Cerca de crítiques

Enquesta

Esperpent, procés i monarquia

24/12/2019 |

 

Programa: Històries d'una reina embogida

Lloc i dia:Oracles Theatre

L'Oracles Theatre estrena l'òpera bufa amb rerefons polític 'Històries d'una reina embogida'

Crear una òpera és una feina colossal perquè la complexitat d’aquest gènere musicoteatral implica tantes arestes que fan d’aquesta tasca una empresa quixotesca per la seva envergadura i viabilitat econòmica. Davant tanta sequera floreixen òperes de cambra que permeten els creadors i els intèrprets canalitzar la seva vocació. Exemple d’això són aquestes ‘Històries d’una reina embogida’ amb música i llibret d’Agustí Charles, un monodrama (en realitat, una improòpera bufa) per a un sol cantant i dos músics-actors.

L’obra, de trama surrealista i amb un llibret que parla dels deliris del seu protagonista i del desig de l’autor de descriure la societat imaginada, s’ambienta en una Barcelona del futur en què el procés viu incòlume en la ment de la trista protagonista, una exreina d’Espanya relegada al captiveri tant per les insídies i intrigues de la seva pròpia família com pel clamor republicà.

Valent-se d’un piano, d’un ‘ePad Wood’ –un multiinstrument de percussió– i de diversos programes informàtics que distorsionaven tant la veu de la cantant com els instruments, Charles construeix un univers sonor molt conforme amb les al·lucinacions de la Reina, aconseguint, amb una amplificació tan envoltant com discreta, una atmosfera òptima. I si la trama era esbojarrada, el llibret ho era encara més, amb frases inconnexes que, paradoxalment, connectaven unes escenes que anaven descrivint els sentiments i les al·lucinacions de la protagonista emmarcats en un futur que arrencava somriures al ser un reflex esperpèntic de l’actualitat. La creativitat fantasiosa del llibret, en tot cas, més que fer riure –pretenia ser bufa– en molts moments tendia també al desassossec.

L’experiment va funcionar al comptar amb una intèrpret entregada i concentrada com és la mezzosoprano Marta Fiol, que va saber integrar la bogeria del seu personatge al seu cant i al seu poder expressiu, acompanyat d’una brillant Lluïsa Espigolé al piano i a la percussió –en la seva disfressa de monja embarassada–, i amb el mateix compositor vestit de capellà d’alt rang des de la taula de mescles. Còmplice de l’èxit va ser la mateixa sala de l’Oracles Theatre, en què la interacció amb el públic també va ser fonamental. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya