Cerca de crítiques

Enquesta

Eterna harmonia

20/12/2019 |

 

Programa: Oratori de Nadal

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

Jordi Savall & Le Concert des Nations
Oratori de Nadal de Bach
Palau de la Música Catalana, 17 i 18 de desembre 

Un goig de música de Nadal germànic que insta a la reflexió
Mal­grat que L’Audi­tori de Bar­ce­lona compta amb una residència habi­tual dels equips musi­cals de Jordi Savall, podem afir­mar que, amb excepció de la inte­gral encara en curs de les sim­fo­nies de L.V. Beet­ho­ven, ha estat al Palau de la Música, en bona part per la con­tri­bució del ja exdi­rec­tor artístic Víctor García de Gomar, on s’han mos­trat en els dar­rers anys alguns impor­tants pro­jec­tes que man­ca­ven en la tra­jectòria de Savall com ara la Passió segons sant Mateu de Bach, El Mes­sies de Händel, les tres dar­re­res sim­fo­nies de Mozart i, enguany, L’Ora­tori de Nadal BWV 248 del Kan­tor de Leip­zig. Tot i que ja fa prop de trenta anys el direc­tor igua­ladí ja havia inter­pre­tat algu­nes de les sis can­ta­tes per­ta­nyents a l’esmen­tat ora­tori bachià, en un mític con­cert retransmès per TVE, no ha estat fins ara quan s’ha posat per pri­mera vegada al davant d’aquesta obra ínte­gra­ment i que cal con­si­de­rar alguna cosa més que l’apli­cació de la cone­guda tècnica de la paròdia: un pla per seguir apro­fun­dint en la figura de Jesús de Nat­za­ret, després d’haver-ho fet amb el gènere de les Pas­si­ons a la dècada dels anys vint del segle XVIII.

Aquest apro­fun­di­ment en la figura del nat­zarè, Bach el va rea­lit­zar no pas amb la com­po­sició ex novo, sinó a par­tir de mate­ri­als musi­cals pro­vi­nents d’ante­ri­ors can­ta­tes pro­fa­nes per situar-les en un nou ordre cristià i, sobre­tot, con­sa­grar-se a un hàbit de per­fecció. Això és: la cor­recció de les pròpies obres per millo­rar-les. Alguna cosa sem­blant li ha pas­sat a Jordi Savall després de les seves recents pri­me­res inter­pre­ta­ci­ons de pas­si­ons bac­hi­a­nes (dues vega­des la de Sant Mateu BWV 244 i la recons­trucció de la de Sant Marc BWV 247) amb resul­tats més aviat estàndards. Ara, amb aquest Ora­tori de Nadal, ha asso­lit uns clímaxs musi­cals de joio­si­tat i ale­gria de viure que a través d’unes càlides sono­ri­tats medi­terrànies li han permès asso­lir, sense cap mena de dubte, un lloc des­ta­cat entre les més excel­ses ver­si­ons d’aquesta obra. Amb gran intel·ligència, Savall ha optat per ofe­rir aquest con­junt de can­ta­tes en dues entre­gues de tres can­ta­tes cadas­cuna on, per mitjà d’un cor de La Cape­lla Reial de Cata­lu­nya en veri­ta­ble estat de gràcia, equi­li­bri, empas­ta­ment vocals i afi­nació modèlics, una orques­tra de Le Con­cert des Nati­ons sàvia i vir­tu­osa junt a un des­ta­cat quar­tet de solis­tes (Katja Stu­ber, soprano; Raf­fa­ele Pe, con­tra­te­nor; Mar­tin Platz, tenor, i Tho­mas Stim­mel, baríton), ha con­ver­tit les dues nits en una nova fita artística –una més!– de les asso­li­des per l’igua­ladí al llarg de la seva dila­tada car­rera.

Cer­ta­ment, a les por­tes d’un nou Nadal tan mar­cat pel que fa a pro­gra­mació musi­cal per aquest mera­vellós ora­tori de Pas­qua com és El Mes­sies händelià, ha estat un goig gau­dir d’una música que no només res­pira Nadal germànic pels qua­tre cos­tats sinó que insta a la reflexió del sen­tit teològic del nai­xe­ment de Crist: el Verb fet carn. Siguem o no cre­ients, l’audició d’aquesta música ens per­met tro­bar els camins de l’eterna har­mo­nia.

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt / Avui