Cerca de crítiques

Enquesta

Missa solemne per al comiat de l'Orquestra de Cadaqués

19/12/2019 |

 

Programa: Orquestra de Cadaqués

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

L'acte va tenir lloc al Palau de la Música de la mà de BCN Clàssics

La temporada BCN Clàssics ens ha portat, un cop més, l’Orquestra de Cadaqués, al Palau de la Música. Una formació que lamentablement, ha anunciat que s’acomiada del públic després d’aquesta gira de concerts. El programa que van oferir estava integrat per dos pilars de la música: Mozart i Beethoven, el Concert per a clarinet i la Missa Solemnis. Van comptar amb la participació estel·lar del clarinetista suec Martin Fröst i de quatre solistes vocals excel·lents. El resultat va ser prou satisfactori.

El Concert per a clarinet KV 622 és una de les peces més belles, sublims i serenes del geni de Salzburg. Martin Fröst, un músic experimentat, va fer una interpretació plena de matisos, amb notes lleugeres i frases delicades. El so del clarinet era pur i net, amb un aire juganer, que en l’Adagio central es va convertir en un legato amb textura de seda. Fröst té aquella habilitat que només tenen els grans intèrprets, de fer semblar fàcil la música que interpreta. Hem de dir, però, que l’orquestra no va estar al seu mateix nivell. Malgrat la direcció eficient i efectiva de Gianandrea Noseda, el so de l’Orquestra de Cadaqués va ser més aviat apagat, amb falta d’energia, sobretot per part de la corda. El ritme que marcava Noseda era l’adequat, però l’orquestra no responia a les demandes del director.

La Missa Solemnis, op. 123, de Beethoven, va ser un autèntic tour de force del qual l’Orquestra de Cadaqués i Noseda van sortir força airosos. Van comptar amb la participació del Cor Estatal de Letònia i, com a solistes, Ricarda Merbeth, Olesya Petrova, Josep Bros i Steven Humes. Merbeth és una soprano wagneriana molt reputada internacionalment, però aquí va fer patir una mica, per l’excés de vibrato, especialment en el registre agut. Olesya Petrova és una mezzo amb una veu ampla i un registre central generós, però li van faltar alguns harmònics en l’emissió de la veu. El baix Steven Humes va complir amb molta dignitat. Qui va brillar per damunt de tots va ser Josep Bros, un dels millors tenors de l’actualitat, que es caracteritza per una veu amb una projecció perfecta, un legato finíssim i una gran delicadesa en la dicció de les frases, i per damunt de tot, un fraseig esplèndid. Sent un tenor líric, la projecció que té li permet ultrapassar l’orquestra més nombrosa. És un cantant forjat en el belcanto que, malauradament, els darrers anys no es prodiga gaire al Liceu.

El Cor Estatal de Letònia va ser molt solvent i es va mostrar com una unitat compacta, tot i que a les veus femenines els va faltar un punt de timbre; van sonar una mica planes. L’orquestra va fer una execució força satisfactòria d’una obra tan complexa, malgrat una certa confusió a l’Agnus Dei final.

És una ironia del destí que la Missa Solemnis hagi estat l’obra que posi punt final a la trajectòria d’una de les orquestres de casa nostra. Tristament, hem de lamentar la desaparició d’una formació que al llarg dels anys ens ha ofert concerts de gran excel·lència. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol