Cerca de crítiques

Enquesta

Salvats

18/12/2019 |

 

Programa: Oratori de Nadal

Lloc i dia: Palau de la Música Catalana

Oratori de Nadal, BWV 248 de J.S. Bach (I)
Hespèrion XXI i La Capella Reial de Catalunya
Jordi Savall, director
Katja Stuber, soprano
Raffaele Pe, contratenor
Martin Platz, tenor
Thomas Stimmel, baix

La història
Coincidint amb els cinquanta anys de la primera interpretació de l’Oratori de Nadal de J.S. Bach a casa nostra, Savall va assumir dins el cicle Palau Bach, el repte de dirigir per primer cop íntegrament les sis cantates que el composen. Cal dir que no és un oratori en sentit estricte, ja que aquesta denominació prové del fet que totes sis cantates comparteixen la presència d'un evangelista, el tenor, que va explicant els fets que s'esdevenen al voltant del naixement de Jesús.

En aquest cas Bach excel·leix en la ‘paròdia’ (l’art de refregir material emprat en altres obres) adaptant un nou text litúrgic segurament elaborat pel seu col·laborador habitual Picander per a la interpretació de les celebracions litúrgiques luteranes de Nadal de 1734 a les dues principals esglésies de Leipzig, Sant Tomàs i Sant Nicolau, entre el 25 de desembre i el 6 de gener de 1735.

Avui pot semblar mentida que fins a 1969 no es pogués escoltar complerta aquesta obra a cap auditori català, però cal tenir en compte que el segon cop que es va interpretar arreu va ser el 1857, més de cent-vint anys després de l’estrena!

Avui
Musicalment el concert d’anit, amb la interpretació de les primeres tres cantates, va tornar a fer palès que Savall ha arribat a un punt d’excel·lència que sublima tot allò que toca (molt destacables també els seus darrers beethovens). Amb un Hespèrion XXI més que solvent desplegant un so rodó i precís i amb intervencions d’uns solistes excel·lents -en destaquem els oboès o les flautes- i, sobretot amb una Capella Reial de Catalunya extraordinària -gran feina la de Lluís Vilamajó- amb unes sopranos angelicals, la baixa de darrera hora del baríton Manel Walser no va ser un problema ja que el seu substitut, Thomas Stimmel, ens va encantar amb una veu neta i poderosa.

En una entrevista recent el mestre Savall destacava el poder salvífic i curatiu de la música. I té tota la raó. Aquesta preciosa música plena de joia i de fervor, però també amb matisos introspectius, fa que ens sentim com a casa, salvats.

Comentant el recital de fa uns dies d’un famós contratenor polonès el musicòleg Oriol Pérez Treviño descrivia el seu art agradable com a entreteniment, distingint-lo de l’art bell. Anit ens vàrem encarar a la Bellesa. I aquesta, almenys per una estona, ens va salvar.  

Ignasi Albors
Catclàssics