Cerca de crítiques

Enquesta

Per Nadal, el Messies

16/12/2019 |

 

Programa: El Messies

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Hi ha determinades obres que s’associen a un moment concret del calendari. En l’àmbit musical té tot el sentit que, per exemple, les Passions s’interpretin majoritàriament als volts de Setmana Santa. En ocasions però aquesta associació d’una obra a un moment concret, tot i arrelar, és més accidental. És el cas de la vinculació del Messies al Nadal.

Tot i existir obres de primer nivell associades a les setmanes nadalenques (l’Oratori de Nadal de Bach o el Concert de Nadal de Corelli, per exemple, o l’antic Cant de la Sibil·la per a la nit de Nadal) a casa nostra hom vincula aquest oratori händelià al fumfumfum. Segurament molt i té a veure el fet que una entitat bancària que recentment ha fugit de Catalunya per motius polítics (parlem? diuen) organitzés mitjançant la seva fundació, des de 1995, una interessant i reeixida iniciativa adreçada a fer d’aquest Messies un esdeveniment participatiu on cantaires amateurs podien interpretar-la en un Palau de la Música Catalana que s’engalanava per a l’ocasió. Sortosament aquest abandonament ha fet que un cop més la nostra societat civil estigui a l’alçada amb la creació de l’Associació Messies Participatiu Barcelona que sense perdre qualitat li ha donat continuïtat i la començat a estendre pel territori català, mentre l’anterior entitat ara es dedica a evangelitzar la idea per les Espanyes (fins a 11 ciutats) i fins i tot a la portuguesa Porto. Molta sort i no cal que torneu!

Probablement també fruit presumible buit té a veure que per primer cop, almenys des que aquest cronista en té memòria, l’OBC ha incorporat en la seva temporada regular la interpretació d’aquesta preciosa obra al volts de Nadal. És ben evident que l’OBC no és una orquestra barroca i que no és el repertori en què se sent més còmode, preferint el simfonisme del XIX. Tot i això, acompanyat d’uns bons solistes vocals on va destacar la netedat en la dicció i gran expressió de la soprano María Hinojosa, i d’uns correctes cors Lieder Càmera i Bruckner Barcelona, el titular Ono va dirigir una versió correcta, amb uns tempos tirant a lents, que va fer esclatar al final del darrer cor, el nombrós públic que divendres va gairebé omplir l’Auditori de Barcelona. I és que es ben pot considerar que l’oratori el Messies és una obra ben comercial que sempre ve de gust sentir. 

Ignasi Albors
Catclàssics