Cerca de crítiques

Enquesta

Dues òperes lligades més que mai

12/12/2019 |

 

Programa: Cavalleria Rusticana / Pagliacci

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Direcció musical: Henrik Nánási. Direcció d’escena: Damiano Michieletto
Liceu, 9 de desembre

Cava­lle­ria Rus­ti­cana i Pagli­acci són dues òperes veris­tes que, des­ti­na­des a con­fi­gu­rar un pro­grama doble, aca­ben amb una acció que la moral llar­ga­ment dura­dora de la seva època refe­reix com un crim pas­si­o­nal moti­vat per la gelo­sia men­tre que per una mirada con­tem­porània es fa evi­dent que exem­pli­fi­quen casos de violència mas­clista: Alfio mata l’amant (Turiddu) de la seva esposa i el pallasso Canio assas­sina la seva muller (Nedda) i el seu amant, Sil­vio. L’assassí de l’òpera de Mas­cagni no ins­pira sim­pa­tia, però el seu crim s’ins­criu en l’accep­tació d’un codi d’honor patri­ar­cal. Això men­tre la bru­ta­li­tat de l’assassí de l’òpera de Leon­ca­va­llo s’emmas­cara amb el vic­ti­misme amb què, a la cèlebre ària Vesti la giubba, el mateix Canio lamenta que, amb el cor des­tros­sat per la infi­de­li­tat de l’esposa, ha de con­ti­nuar fent el pallasso.

Un cop vist al Liceu el pre­miat mun­tatge de Dami­ano Mic­hi­e­letto, que posa en relació les dues òperes, no em queda clar si con­ti­nua refe­rint-se a uns crims pas­si­o­nals o si es deci­deix a mos­trar-ho crítica­ment com una violència mas­clista. Diria que no s’hi acaba de deci­dir men­tre que, a més, pel que fa a Pagli­acci, pot pas­sar que un tenor magnífic, com ho és Roberto Alagna, ins­piri com­passió per Canio. El cas és que la pro­posta de Mic­hi­e­letto està feta per agra­dar i ho fa. Amb una con­cepció cine­ma­togràfica, aposta per uns deco­rats rea­lis­tes a Cava­lle­ria rus­ti­cana; l’esce­nari i les bam­bo­li­nes en el tea­tre dins del tea­tre, amb la con­fusió d’aquest amb la vida, a Pagli­acci que, girant, creen dife­rents espais. Fa que Pagli­acci comenci amb l’arri­bada de la seva troupe d’actors al poble del sud d’Itàlia de Cava­lle­ria rus­ti­cana i fa con­ti­nuar aquesta un cop es repre­senta Pagli­acci amb la mare de Turiddu accep­tant San­tuzza (que, des­pi­tada perquè el seu amant l’ha aban­do­nat per Lola, ho diu a Alfio) perquè està emba­ras­sada. Com he insi­nuat, Alagna, que sem­bla a la ple­ni­tud, està immens (tan encar­nant Tud­duri com Canio) i tota la repre­sen­tació lli­gada de les òperes gira entorn seu.

IMMA MERINO
El Punt / Avui