Cerca de crítiques

Enquesta

Una experiència mística

2/12/2019 |

 

Programa: Vox Luminis. Músiques vespertines. Abendmusik de Buxtehude

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

Els afortunats que la nit de diumenge vàrem assistir al concert a l’Auditori de Barcelona del conjunt Vox Luminis vàrem viure una extraordinària experiència estètica que recreava, justament un dels cinc diumenges anteriors a Nadal, els Abendmusiken*. Aquests concerts de tarda van ser reviscuts excepcionalment mitjançant unes veus d’una pulcritud increïble apropant-nos a allò que va atraure i motivar un jove Bach a caminar, en plena tardor de 1705, prop de quatre-cents quilòmetres per conèixer el seu autor –un ancià Dietrich Buxtehude que moriria dos anys després- posant en risc una feina, que finalment perdria, a Arnstadt per viure una experiència que s’estendria de les quatre setmanes de permís a gairebé quatre mesos, absorbint-ne el bo i millor i que el marcaria musicalment sobretot en el camp de les cantates (escoltant ‘Jesu, meine Freude’ BuxWV 60 es percep clarament) i en la seva música per a orgue en l’ús de la fuga, de l’ostinato, i en el domini de la improvisació.

Anit, tancar els ulls, deixar-se amarar per aquesta música preciosa i imaginar-se al bell mig de la verticalitat gòtica de la Marienkirche de Lübeck ens va fer transitar des de la indubtable experiència estètica cap a una de mística, cosa que –cal dir- no passa gaire sovint.

Des que la preciosa veu del baix Sebastian Myrus a l’inici de la vetllada va reclamar des del llot profund on es trobava ‘Gott hilf mir’ (Déu, ajuda’m) a la cantata BuxWV 34 vàrem ser conscients que la nit seria per a emmarcar. Lionel Meunier ha sabut aplegar un conjunt superlatiu de veus exquisides que excel·leixen com a solistes (quina meravella la soprano hongaresa Zsuzsi Tóth!), al temps que actuen com a conjunt homogeni que ha convertit Vox Luminis en un dels grans referents de la música vocal renaixentista i barroca.

Adaptant a cada cantata el format més adient, separant cantants en dos grups disposats a banda i banda del continu per ajudar a perfilar millor la personalitat de cada peça, i amb l’acompanyament d’uns instrumentistes del mateix nivell Vox Luminis va anar alternant cantates i trio sonates tal i com ho fan al disc gravat recentment amb Alpha Classics i pel qual han rebut els premis BBC Music Magazine Choice, Gramophone i el Kultur Radio. Una música que flueix sense cap desajust, d’una gran puresa en aquest bell viatge de retorn a Lübeck que serveix per a reivindicar amb tota justícia la música de Dietrich Buxtehude, un dels principals mestres del barroc alemany.

* Buxtehude, va ser organista titular de la Marienkirche de Lübeck des de 1668 a 1707. Succeeix Franz Tunder, que havia establert la celebració d’uns concerts vespertins (Abendmusiken) aliens a la litúrgia, amb música d’orgue i algunes peces vocals per distreure els comerciants que esperaven que s’obrís el centre de negocis proper. Buxtehude va reorganitzar aquestes vetllades i les va programar al llarg dels cinc diumenges anteriors al Nadal i és en aquest entorn on feia els concerts d’orgue que es varen fer famosos. També va augmentar el número de músics participants, va escriure nova música i fins i tot va fer imprimir els llibres d’algunes de les peces interpretades. 

Ignasi Albors
Catclàssics