Cerca de crítiques

Enquesta

Les Goldberg de Koroliov

15/11/2019 |

 

Programa: Evgeni Koroliov

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Evgeni Koroliov inaugura el cicle Ibercàmera al Palau

La temporada Ibercàmera 2019/20 ha començat al Palau de la Música amb un concert tan icònic com intimista: el pianista rus Evgeni Koroliov, un cop més, interpretava les Variacions Goldberg. Koroliov és un dels grans intèrprets de Bach al piano i les Goldberg són una mena de viatge per geografies recòndites de l’ànima humana. La interpretació de Koroliov va ser prou reeixida, tot i que una mica irregular.

Evgeni Koroliov ha tocat al Palau en el cicle Ibercàmera
Koroliov és un músic que es caracteritza per la sobrietat i l’intimisme, però en aquesta ocasió va fer una lectura de Bach que abandonava la sobrietat per abraçar l’expansió, especialment en les variacions de ritme ràpid. Les de ritme lent, en canvi, fluïen amb més naturalitat, sense intermediació entre la música i l’oïdor.

En la interpretació de qualsevol instrument hi ha una màxima cabdal: no s’ha de notar mai la dificultat de la peça. L’oïdor ha de percebre una música fàcil i un intèrpret relaxat. Koroliov, segons com, posava massa èmfasi en els ritmes ràpids, gairebé volent-ne fer virtuosisme, i això restava espontaneïtat a una obra que és cristal·lina. És indubtable que, com la resta de l’obra de Bach, les Goldberg tenen aquella sonoritat matemàtica tan característica del compositor, però tot i així, és una obra que flueix naturalment, amb un recorregut ric i variat. Koroliov no va aplicar la mateixa senzillesa a totes les variacions. Això va provocar alguns moments de desconnexió. Era com si pensés la música en excés, sense deixar-la fluir.

Si Bach vol dir rierol en alemany, les Variacions Goldberg són l’obra que més justícia fa al seu nom. Són un riu que corre, amb cabals diversos, fent meandres, però sempre el mateix riu. Això sí, amb l’aigua pura i neta en tot el recorregut. És una obra que pràcticament depassa la dimensió terrenal i s’endinsa en la immensitat de l’univers. Al final, en el da capo, quan l’oïdor torna a sentir l’ària, ja no és el mateix que el d’abans; el magnetisme de la música l’ha transformat. No sabem si realment va ser una obra d’encàrrec perquè l’ambaixador rus a Dresden pogués agafar el son, però les Variacions Goldberg són una peça clau, una fita en la història de la música en majúscules.

Evgeni Koroliov potser no va seguir el riu en totes les variacions, però sens dubte la seva interpretació va ser fascinant. Tocar aquesta gran obra en directe és una gosadia només a l’abast de pocs escollits. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol