Cerca de crítiques

Enquesta

Solista sense orquestra i mar en blanc i negre

18/11/2019 |

 

Programa: Vladimir Ashkenazy amb l'OBC

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

‘Vladimir Ashkenazy: La mer’

L’AUDITORI 15, 16 I 17 DE NOVEMBRE

La trajectòria com a director d’orquestra de Vladimir Ashkenazy empal·lideix al costat de la seva genialitat com a pianista. Amb la batuta a la mà, el músic rus esgrimeix una gestualitat tosca, poc comprensible i que, depenent de l’orquestra que tingui al davant, pot derivar en resultats que es quedin a mig camí.

És el que va passar amb el concert de divendres de l’OBC, tot i un programa d’innegable interès: els Valsos Puixkin i el Segon concert per a violí de Prokófiev, La Pavana per a una infanta difunta de Ravel i La mer de Debussy. L’excel·lència violinística de Boris Belkin va desplegar les seves ales al servei de la magistral partitura de Prokófiev. Tot i un inici incert, el discurs va fluir sense problemes. Però Belkin semblava sol davant d’una orquestra que anava a la seva, sense que es notessin el diàleg i les complicitats, i amb un Ashkenazy que semblava que no sabia a quina lliga jugava, si a la de l’orquestra o a la del solista.

El Ravel de la Pavana … potser va ser el millor de la vetllada, amb una concepció cambrística de la peça i amb sons ben greixats, compactes i al servei del bon gust neoclàssic de la partitura. El bon rendiment de les seccions es va notar igualment al llarg i ample de La mer, tot i que Ashkenazy va oferir una lectura narrativament plana, empal·lidint els colors de la partitura de Debussy fins a toscos blancs i negres: cadascun dels tres moviments semblava plantejat com a blocs granítics en la seva estructura interna, sense lligams i sense la sensualitat inherent al magistral poema simfònic del músic francès. En definitiva, un concert amb molt d’interès sobre el paper, però materialitzat amb resultats que van quedar a mitges. Una veritable llàstima… 

JAUME RADIGALES
Ara