Cerca de crítiques

Enquesta

Efectiu esquinç de Poulenc i Cocteau

15/11/2019 |

 

Programa: Mercedes Gancedo i Julius Drake

Mercedes Gancedo i Julius Drake recreen amb èxit 'La voix humaine'

Amb un mínim attrezzo, una camisa de dormir i un telèfon negre vintage en va tenir prou la soprano Mercedes Gancedo i el pianista Julius Drake per ambientar de forma adequada l’òpera de Francis Poulenc ‘La voix humaine’. La resta la va aportar la música d’aquest monodrama que s’erigeix en un repte per a la seva solitària protagonista. La passió desbocada que desprèn l’extraordinari llibret de Cocteau va acabar de produir l’efecte que es buscava: al final el públic que va omplir l’auditori va ovacionar els dos intèrprets davant d’un tour de force que es va superar amb nota.

Drake va tornar a demostrar que la seva saviesa de mestre. No queda clar qui va dirigir escènicament la cantant perquè ningú firma aquest apartat del muntatge, però es va notar que aquest gran del piano va saber posar les coses sempre al seu lloc. Gancedo va cometre un únic pecat: va pujar a l’escenari ja destrossada, fins i tot va semblar descol·locar-la l’aplaudiment que va rebre molt ficada en el personatge. Per això no hi va haver un arc de desenvolupament dramàtic en la seva actuació, ja que la desesperació era evident en totes les frases, cosa que al final va redundar en certa monotonia.

SOBREAGUTS ESTRIDENTS / Emoció desbocada i moltes llàgrimes i mocs no van ajudar a controlar prou els exigents sobreaguts, que més d’un va resultar estrident, però allà apareixia Drake per guiar la cantant per camins de comoditat en les respiracions i en l’actitud, sense caure en exageracions ni incloure molts declamats com a cop d’efecte. Un èxit en la primera incursió del Festival Life Victoria en el terreny operístic. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya