Cerca de crítiques

Enquesta

Attenelle interpreta el concert de Berenguel

Un nou valor

1/12/2004 |

 

Obres de Respighi, Benguerel i Strauss. Albert Atenelle, piano. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Director: Josep Caballé Domènech. Barcelona, Auditori, 26 de novembre.

Que Xavier Benguerel és un compositor cabdal i que Albert Atenelle és un grandíssim pianista ho sap tothom aquí i a fora. El que no hàviem constatat aquí encara era la vàlua a la sala de concerts de Josep Caballé Domènech, que coneixíem com a assistent de la JONDE i per comeses secundàries al Liceu i una trajectòria internacional ascendent. Després d'haver-lo vist defensar a l'Auditori un programa compromès, es pot dir que el jove director barceloní confirma les expectatives.

És un director treballador, concentrat i de vistosa proliferació gestual, però que hauria de subjectar millor uns temps massa variables (els correlatius dintre de les obres i entre concerts successius). Els resultats van ser satisfactoris en les centellejants Fonts de Roma d'Ottorino Respighi (1916), francament bons en l'estrena del Concert per a piano de Xavier Benguerel i plausibles en l'intricada Simfonia domèstica que Richard Strauss signava ara fa un segle. L'OBC li va respondre amb flexibilitat en obres molt tècniques, però eren evidents les caigudes de tensió en els passatges lírics que, en aquest compositor, preparen descàrregues d'energia que el concertador ha d'haver acumulat. I és que en la música straussiana les distensions acostumen a ser enganyoses, i més quan estan impregnades d'escalfor eròtica com passa en aquest poema simfònic tan dialèctic i sincer.

El nou -i difícil- Concert de Xavier Benguerel (Barcelona, 1931) encarregat per l'OBC és una obra molt sòlida que es basa en l'absolut predomini del piano i en un encast amb una orquestra profusa que denota els vincles del compositor amb l'estètica romántica germànica. L'obra es fa realment consistent en un parell de passatges culminants i en el final. Els diàlegs del piano amb les percussions són espectaculars i fan agafar ganes de revisitar el Concert per a percussió de 1975. Atenelle, conscient que el seu protagonisme movia l'obra, s'hi va abocar amb resultats immillorables mostrant una inquietud artística a l'altura de la més alta categoria interpretativa.
Xavier Casanoves Danés
Avui