El Quartetto David a Vilabertran
Una veu sobre les cordes
26/8/2003 |
Obres de Respighi, Chausson i Schubert. Quartetto David. Núria Rial, soprano. Ivan Martin, piano. Jonathan Camps, contrabaix. XI Schubertíada a Vilabertran. Dissabte, 23 d'agost.
La Schubertíada de Vilabertran depara sempre agradables sorpreses, com la programació de dues obres de Guillaume Lekeu, el compositor de Verviers que va morir als 29 anys a la fi del segle XIX. Vol dir que és un festival on es programa amb una línia clara, s'investiga, s'assaja, es prova i, amb l'afegitó de l'entusiasme del seu director, Jordi Roch, i l'equip organitzador, permet prestacions excepcionals.
Lekeu podia haver passat desapercebut si no hagués comptat amb uns intèrprets d'excepció: difícilment es pot cantar millor del que ho va fer Núria Rial seduint amb el color de la veu, regulant les intensitats i matisos que el text exigia i posant en joc tota la màgia escènica que li és connatural per captivar el públic. Un superb Nocturn i una exquisida cantata, Andròmeda, van il·lustrar l'aportació d'aquest compositor al concert. El Quartetto David i el pianista Ivan Martin -excepcional en el seguiment del cant- van fer que la versió fos impressionant. Músics i cantant ens van donar la bellíssima Chanson perpetuelle d'Ernest Chausson, coetani de Lekeu.
Acostumats a Núria Rial quan feia de solista a la Capella de Música de Santa Maria del Mar, la seva evolució professional ha minvat la seva presència als nostres escenaris i ara cada visita seva és un esdeveniment: l'any passat un impactant Stabat Mater de Boccherini a Torroella de Montgrí amb el quartet Albada -una versió tan viva no l'aconseguirà un conjunt especialitzat- i enguany la relatada aquí. Ara venia d'Innsbruck, on acaba de fer els rols de Música i Eurídice en un Orfeo dirigit per René Jacobs.
El concert va començar amb l'interessant Quartetto Dorico P144 d'Ottorino Respighi i va comptar a la segona part amb un altre monument interpretatiu: el quintet Die Forelle per a piano i cordes en La major op. 114 D 667 de Franz Schubert. El citat Quartetto David amb el contrabaixista Jonathan Camps i el pianista Ivan Martin en va fer una versió memorable. Poques vegades, com ara ha succeït, aquesta alegria serena, meditativa i a la vegada expansiva de Franz Schubert llisca directament al cor. Cal remarcar que ens hauríem de remuntar al pianista del Trio Beaux Arts per poder establir una equiparació en el fet de saber-se integrar en un conjunt de cordes amb el so just i alenant en tot moment inspiració i musicalitat. Els seguidors del festival anaven plens del concert que el dia anterior els mateixos intèrprets de corda més els solistes de vent Josep Sancho, Salvador Sanchis i Miguel Asensi van fer d'un Octet de Schubert i del Septet Op. 20 de Beethoven, amb resultats pel que es veu també excepcionals.
Jordi Maluquer
Avui