Cerca de crítiques

Enquesta

Sense suc ni bruc

29/9/2019 |

 

Programa: Rèquiem alemany de Brahms

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

El concert inaugural de l’OBC d’aquest primer cap de setmana de tardor va resultar anodí. Un programa a priori interessant, tot i que amb dues obres sense cap relació, no va ser prou aprofitat per una orquestra que acompanyada de l’Orfeó Català no va lluir el que ens esperàvem.

D’entrada una obra encarregada expressament pel director Ono al barceloní Ferran Cruixent que s’estrenava ahir ‘Human brother’ per a soprano i orquestra on, després d’una presentació robotitzada del propi autor, s’argumenta la forma en què la física (quàntica) pot acostar-nos a la filosofia. Partint de la seva obra ‘Prayer for the human brother’ explora la relació entre l’ésser humà i la intel·ligència artificial mitjançant un discurs/pregària de la soprano (a lo Zaratustra) qüestionant-ne alguns aspectes bàsics i desenvolupada a partir de la col·laboració del compositor amb el Barcelona Supercomputing Center que ha creat nova música basant-se en obres del mateix Cruixent. En aquest sentit i relacionat, tot i que sortint una mica del guió, és molt recomanable el llibre ‘Màquines com jo’ d’Ian McEwan editat recentment on s’exploren algunes d’aquestes qüestions.

Sobta però que aquest encàrrec en un concert tan marcat al calendari com l’inaugural no s’hagi fet a un dels compositors convidats d’enguany (Ramon Humet i Pablo Carrascosa) però potser és només que sóc una mica tiquismiquis.

Després de la pausa, el plat principal. Commemorant el 150è. aniversari d’aquesta gran obra gestada a foc lent com Brahms acostumava, impulsada a partir de les morts del seu mentor Robert Schumann i de la seva mare, en el seu ‘Un Rèquiem alemany’ l’autor fuig de la litúrgia i del canon seleccionant lliurement diversos textos de fons variades posant l’accent en la dimensió humana de la mort, dessacralitzant-la. Destacant-ne els aspectes relacionats amb la compassió i la pietat, perfumant la segona meitat de l’obra d’un lleuger optimisme. En definitiva un rèquiem humà, com sembla que va arribar a suggerir que potser hagués estat un títol més adient.

Malgrat l’innegable potencial de la partitura la lectura que en va fer l’OBC va ser insulsa, sense personalitat, amb moments de descoordinació importants entre el cor i l’orquestra especialment al segon moviment –potser calia algun assaig més?- i amb poca tirada al matís, tendint sempre als forte, menystenint el piano que tant necessaris són en una obra d’aquesta sensibilitat.

Correctes l’Orfeó Català i els solistes vocals Ilona Krzywicka i Dietrich Henschel.

Finalment, avui estic perepunyetes- no deixa de ser sorprenent també que el programa de mà a càrrec de Josep Maria Vilar posi l’accent oportunament a l’article ‘Un’ per diferenciar aquesta obra dels rèquiems canònics però que el títol oficial del concert sigui ‘Rèquiem alemany de Brahms’. 

Ignasi Albors
Catclàssics