Cerca de crítiques

Enquesta

Alfred i Adrian Brendel interpreten Beethoven al Palau

Alfred i Adrian Brendel, un concert magistral

27/11/2004 |

 

INTÈRPRETS Adrian Brendel, violoncel; Alfred Brendel, piano
LOCAL Palau de la Música
DATA 19 de novembre

Un programa fet a mida per als Brendel, pare i fill, en la seva primera visita junts a la nostra ciutat com a duo de violoncel i piano. Concert magistral. Ja ho diu el savi: la veritat depèn del context: avui plou és veritat un dia i fals, un altre.

Vam sentir el millor intèrpret de piano de Beethoven, que avui es diu Alfred Brendel. Només s'hi ha d'afegir un intèrpret amb qui hi ha compenetració per fer mú- sica de cambra. Per exemple, el seu fill Adrian. I per als melò- mans que haurien preferit la part al tot, el recital del Brendel pare, en lloc de Brendel i companyia, el nom dels duos per a violoncel i piano de Beethoven els va tancar la boca.

Concert magistral; més ben dit, lliçó magistral. No és el mateix fer una classe que oferir un concert. A la primera peça, la Sonata op. 5/1, per a piano i violoncel, Alfred va dominar clarament Adrian, i en l'última, Sonata op. 102/2, es va produir l'esperat equilibri entre tots dos intèrprets. Al mig, la Sonata op. 69 i les estupendes variacions beethovenianes sobre un aire de Judes Macabeu, de Händel.

Em quedo amb la peça final del programa, amb l'exposició del magnífic Adagio en què el cel.lista va exhibir el seu millor recurs, un vibrato expressiu i interessant, i amb l'Allegro fugato final, fuga tallada amb contundència, executada amb sang freda i precisió vienesa, sense concessió a la peculiaritat frívola o ensucrada de certa ciutadania, perquè Alfred, mentor d'aquest duo, sap perfectament en quin terreny es mou.
Luis Polanco
El Periódico