Cerca de crítiques

Enquesta

Un Mehta més èpic que líric a L'Auditori

25/9/2019 |

 

Programa: Zubin Mehta i l'Orquestra Filharmònica d'Israel

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

La temporada musical de Barcelona ha començat amb un concert a L’Auditori produït per BCN Clàssics. Ha estat una inauguració de luxe, amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel dirigida per Zubin Mehta. El programa, d’allò més ambiciós, estava exclusivament integrat per la Simfonia núm. 3 de Mahler, amb la col·laboració de la mezzosoprano Gerhild Romberger, el Cor de Noies i el Cor Infantil de l’Orfeó Català. El resultat va ser molt satisfactori, amb una llarga ovació al mestre, que es troba en un estat físic afeblit.

Aquesta és la darrera temporada que Mehta actua com a director titular de la Filharmònica d’Israel, una de les principals orquestres mundials. En el primer moviment vam copsar una formació imponent i pletòrica, amb una secció de corda impressionant i una de vent que potser encara ho era més. Un metall perfecte i precís sonava amb seguretat, però sense acaparar-ho tot. Tal com diu la indicació de Mahler, Mehta va conduir el primer moviment amb força i decisió, i l’orquestra responia amb un so ple, com un cos unit però ple de matisos.

Tanmateix, no podem fer els mateixos elogis de la interpretació dels moviments centrals de la simfonia. El Tempo di Minuetto és un temps líric, delicat i ple d’una emotivitat molt subtil que Mehta no va saber transmetre prou. Malgrat el bon so de l’orquestra, la unitat del començament es va difuminar i més aviat se sentien les seccions tocant de manera aïllada. No va haver-hi prou subtilesa en l’execució de les frases, faltava aquell legato que dóna el punt eteri a la simfonia. El tercer moviment, amb la intervenció de la trompeta des de dins, també va patir manca d’unitat. La dispersió del so dels instruments va restar màgia a la interpretació.

El quart moviment, Misterioso, el va acaparar de manera indubtable i del tot merescuda la mezzosoprano Gerhild Romberger, que cantava en substitució de Mihoko Fujimura, anunciada prèviament. Romberger va fer una interpretació estel·lar i va mostrar una veu greu, càlida, fosca, vellutada, homogènia. Actuava ben bé com la sibil·la del Zaratustra nietzschià, anunciant frases críptiques de manera commovedora. Ella sola eclipsava tota l’orquestra i es feia la mestressa de l’escenari de l’Auditori.

El cinquè moviment va comptar amb la participació dels dos cors de l’Orfeó Català, que com sempre, van fer una actuació esplèndida, amb un conjunt de veus que sonaven amb decisió i seguretat i que contrastaven amb la foscor de la veu de Romberger.

Zubin Mehta, en el darrer moviment va tornar a treure el foc i la rauxa, i vam sentir novament una corda intensa i un vent potent. La Filharmònica d’Israel es reivindicava com una orquestra de primer ordre amb un final esclatant que va arrencar aplaudiments enfervorits i inacabables. Mehta exultava a través de la música la força, la rauxa i la passió que malauradament ell, als vuitanta-tres anys, ja no conserva. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol