Cerca de crítiques

Enquesta

Panteisme simfònic

20/9/2019 |

 

Programa: Israel Philharmonic Orchestra. Zubin Mehta

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

Tot i no aparèixer en la llista de la revista Gra­mop­hone amb les “20 millors orques­tres del món”, és inne­ga­ble que l’Israel Phil­har­mo­nic Orc­hes­tra és un excel·lent ins­tru­ment que té a favor seu impor­tants solis­tes. També és cone­gut que el dis­curs musi­cal del direc­tor Zubin Mehta, a vol­tes, pot sem­blar més epidèrmic que pro­fund. Però escriure sobre aquest direc­tor de Bom­bai és fer-ho d’un mes­tre de culte, car­re­gat de conei­xe­ment i ofici, capaç d’asso­lir moments d’inten­si­tat ultra­sen­si­ble com ho va ser, dime­cres, el dar­rer movi­ment de la Sim­fo­nia núm. 3 de Mah­ler. Al cap­da­vant d’una orques­tra amb què manté relació des de fa 50 anys, Mehta no va defrau­dar un públic que no es va poder estar d’ova­ci­o­nar-lo, a la fi, durant 10 minuts i que l’havia dei­xat elec­tri­fi­cat al llarg de la inter­pre­tació.

Mal­grat començar amb un pri­mer movi­ment un xic anodí que res­tava lluny del Mehta més entu­si­asta, pos­si­ble­ment la seva direcció asse­gut hi va influir, a poc a poc es van bas­tir les peces que van por­tar-nos a una veri­ta­ble experiència estètica en què se’ns va dei­xar entre­veure el mar­cat caràcter pan­te­ista i espi­ri­tual d’aquesta sim­fo­nia. La inter­venció esplèndida i hieràtica de la mezzo Ger­hild Rom­ber­ger en el punyent O Mensch! Gib acht!, extret del Zara­tus­tra de Nietz­sche, i una volun­ta­ri­osa par­ti­ci­pació del Cor de Noies i Cor Infan­til de l’Orfeó Català van con­tri­buir al crei­xe­ment de la tensió musi­cal que va cul­mi­nar en l’esmen­tat dar­rer movi­ment, en què la inter­pre­tació va dei­xar entre­veure la pro­fe­cia mah­le­ri­ana que les seves obres pot­ser no eren reco­ne­gu­des en vida, però tro­ba­rien amb els anys el seu temps.
 

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt / Avui