Cerca de crítiques

Enquesta

Mehta enlluerna en el seu adeu la Filharmònica d'Israel

20/9/2019 |

 

Programa: Israel Philharmonic Orchestra. Zubin Mehta

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

El director indi i els seus músics en van oferir una 'Tercera' de Mahler absolutament meravellosa a l'Auditori

La gira de comiat de Zubin Mehta de la direcció de la Filharmònica d’Israel després de mig segle va passar per Barcelona com a gran esdeveniment, consolidant al cicle privat BCN Clàssics en el lideratge de la programació musical i inaugurant, de passada, la temporada barcelonina. Amb un Auditori a vessar, Mehta va interpretar una de les seves obres favorites, la imponent i immensa ‘Tercera simfonia’ de Mahler, un monument de sis moviments estrenat el 1902 i incomprès des dels seus començaments per aquesta sonoritat de molt de festa de poble, marxes militars, melodies populars i abismals profunditats. Per donar-li vida, Mehta va comptar amb el recolzament del Cor de Noies del Orfeó Català, del Cor Infantil del Orfeó Català i de la mezzosoprano Gerhild Romberger.

La simbiosi entre mestre i músics és total, sempre tots a una, amb un acompliment sempre concentrat i brillant (sense desconcentrar-se ni amb el soroll constant d’un respirador mecànic que assistia a algú a la platea), lluint bronzes immaculats capaços de matisar, com també una secció de cordes espectacular, igual com les fustes, tan dolces com agressives... I la percussió, un luxe. Mehta, que va dirigir assegut i sense partitura, va aconseguir emocionar amb aquesta obra mestra davant d’una Gerhild Romberger que va aportar una veu poc interessant, amb els seus «Oh Mensch» del començament aturats, i sense greus profunds, contrastant amb un Cor de Noies de l’Orfeó eficaç i sempre dúctil. L’últim moviment es va convertir en un testament musical per la grandesa aconseguida, d’excel·lent emotivitat romàntica, amb un fraseig esculpit a mà i amb les tintes degudament carregades. Les intervencions solistes del concertino, la flauta, la trompa, l’oboè o el clarinet van ser demolidores, tot sobre unes cordes increïbles. Una absoluta meravella. 

Pablo Meléndez-Haddad
El Periódico de Catalunya