Cerca de crítiques

Enquesta

En guardarem un bon record

19/9/2019 |

 

Programa: Israel Philharmonic Orchestra. Zubin Mehta

Lloc i dia: Auditori de Barcelona

Gerhild Romberger, mezzo

Cord de noies i Cor infantil de l'Orfeó Català

 

El concert d’ahir al vespre pot qualificar-se d’històric pel fet de ser el darrer que el prestigiós i veterà director d’orquestra israelià d’origen indi Zubin Mehta dirigirà la Philharmònica d’Israel a Barcelona, després de cinc dècades de col·laboració. Un Auditori gairebé ple i expectant va presenciar l’estrena de la temporada 2019/2020 de BCN Clàssics on l’aparent debilitat física de Mehta, que ha superat un càncer els darrers anys, va desaparèixer al seure davant els músics demostrant que manté intactes totes les capacitats que han fet d’ell un dels grans i, de memòria!, va anar desglossant aquest enorme passeig que és la Tercera Simfonia de Mahler exhibint el seu conegut perfeccionisme tècnic, un so poderós i el dinamisme en el tempo característics del seu estil.

Director de llarguíssima trajectòria, va néixer el mateix any que l’orquestra que ahir va dirigir que va ser dirigida per Arturo Toscanini en el seu concert inaugural a Tel Aviv, amb la qual ha dirigit més de quatre mil concerts a músics de tres generacions marcadament diferents: la formada per components jueus de l’antic imperi austro-hongarès, la de membres de les repúbliques ex-soviètiques i la definitiva, aquesta sí, íntegrament amb músics israelians.

La Simfonia número 3 en Re menor de Mahler és una obra colossal. Per la seva durada, que habitualment voreja els cent minuts, i per la seva concepció. Fortament influïda pel pensament nietzschià, es va plantejar anomenar-la ‘La Gaia Ciència’ i va introduir en el quart moviment un passatge del Zaratustra, Mahler però va més enllà del nihilisme, situant-se en una mena de budisme panteista on la vida apareix com un experiment conscient alhora que medi d’alliberament.

Es tracta d’un potent i profund cant a la creació on es recorre l’univers sencer i on el nen i el cucut s’expressen però també les flors, el bosc o el capvespre. En una lletra a un joveníssim Bruno Walter mentre l’obra es trobava en procés de gestació, com ens recorda Arnoldo Liberman al programa de mà, Mahler l’avança que conté el seu ‘deplorable sentit de l’humor’ i aquells ‘sons desagradables’ que intueixen l’evolució que la música viuria a les properes dècades.

La interpretació de l’Orquestra Filharmònica d’Israel va ser destacable. Sense aprofundir gaire en els racons més metafísics de la partitura la corda va sonar magnífica i malgrat puntuals errades en alguns passatges (una nota falsa de trompeta i una entrada a deshora del corn anglès) el nivell va ser òptim, també el d’una Gerhild Romberger de registre greu encaixant perfectament en el to del moviment i el d’uns components de l’Orfeó Català que fa només uns mesos havien interpretat aquesta mateixa obra al Palau precisament amb la Gustav Mahler Jugendorchester.

Des del llarg i vigorós inici on el creador observa la seva obra esplaiant-se, passant per les flors alpines, els animals, la transcendència, el dolor i la cerca de l’eternitat, la veu joiosa i juganera dels nens, per acabar en un llarg cant d’amor on el cor de Mahler s’obre definitivament de bat a bat. Un darrer moviment magistral, del millor que ha dirigit ens confessava Mehta el dia anterior, on la música torna ara sense verb, sense veu, a transcendir la paraula. Perquè hi ha coses que no es poden escriure.

Gràcies mestre! en guardarem un bon record.

_____________________________________

Comentari final a banda: un insisitent i intermitent so va repetir-se al llarg de la sessió. Creiem que els responsables de l'Auditori haurien de mirar de posar-hi remei perquè va distreure l'atenció (almenys als assitents del primer pis) de cara a propers concerts.

 

Ignasi Albors
Catclàssics