Cerca de crítiques

Enquesta

Honorables Casals

1/9/2019 |

 

Programa: Cuarteto Casals

Lloc i dia:Schubertíada a Vilabertran

En acabar el concert d’anit, el Cuarteto Casals va rebre la distinció de membre d’honor de l’Associació Franz Schubert, organitzadora de la Schubertíada. Un mereixement que només ostentaven el baríton Matthias Goerne i els pianistes Alfred Brendel i Wolfram Rieger, i del que després de 38 concerts en el festival i d’una espectacular trajectòria, sens dubte en són mereixedors.

Per celebrar-ho el programa confeccionat pels Casals els va permetre lluir una de les seves principals virtuts, la versatilitat, que fa que siguin capaços d’interpretar amb gran solvència i estil propi músiques de diferents èpoques. I també va palesar, al meu humil criteri, quelcom que he percebut els darrers cops que he tingut l’oportunitat d’escoltar-los: una preferència pels moviments continguts on extreuen com pocs la seva essència intimista i concentrada estirant-ne lleument els tempos i amb una exquisidesa interpretativa majúscula.

En el concert que tancava l’edició de la Schubertíada d’enguany, la vint-i-setena, aquesta tendència es va fer present, amb una interpretació extraordinària de tres fragments de les Fantasies per a violes de Purcell, que hom considera un antecedent del format que acabaria florint durant el classicisme, el quartet de corda que esdevindria un dels formats principals de la clàssica, i sobretot del Quartet op. 110 de Xostakóvitx, interpretat amb una intensitat i rigor magnífics. Aquest quartet dedicat a les víctimes de la mort i del feixisme, va ser autodedicat pel compositor a la seva memòria quan morís, el que succeiria quinze anys més tard. Entre ambdues obres una mica d’aire i distensió. I res millor per recuperar l’alè que un dels quartets més frescos i alegres de Mozart, el K 458 'La Caça' que va ser interpretant entre somriures per uns Casals, que any rere any segueixen creixent.

Un cop ‘honorables’ i fora del programa era obligat homenatjar Schubert, i l’Adagio i Scherzo del Quartet núm. 10 D 87 van cloure una nit sufocant de calor i rodona de bona música. 

Ignasi Albors
Catclàssics