Cerca de crítiques

Enquesta

Original i atípic

21/8/2019 |

 

Programa: Carlos Mena i Iñaki Alberdi

Lloc i dia:Palau Solterra, Festival de Torroella de Montgrí

Original i atípic concert el que el contratenor Carlos Mena i l’acordionista Iñaki Alberdi ens van oferir al Palau Solterra en el penúltim concert de l’edició d’enguany del Festival de Torroella de Montgrí. Original i atípic tant pel format, un cantant solista i un acordió interpretant clàssica és gairebé insòlit, com també per l’interessant programa bastit sobretot a partir de música religiosa del renaixement i barroc però amb una picada d’ull a la contemporaneïtat. La inqüestionada qualitat dels intèrprets bascos i la idoneïtat del entorn (les fotografies de la Fundació Vila Casas) varen dotar d’un ambient de recolliment molt agradable la vetllada.

El recorregut va ser gairebé històric partint d’unes cançons, motets i parts de missa de Josquin Desprez, figura central de l’escola franco-flamenca i veritable mestre de la polifonia renaixentista. I és justament a partir d’una de les cançons, Cueurs désolez, que Joan Magrané –present al concert- inspirant-se en les seves notes inicials posa música a ‘Si en lo mal temps la serena be canta’ del valencià Joan Rois de Corella, contemporani de Desprez. A continuació el programa avança unes dècades fins a l’espanyol Tomás Luís de Victoria i de seguida es fa perceptible l’evolució d’aquests anys on la veu cantant s’allibera tornant-se més expressiva i la riquesa ornamental, tot i el caràcter místic i d’expressió greu, llueix esplendorosament. Fins aquest moment el programa s’havia basat en adaptacions dels textos religiosos corals al format de veu amb acompanyament instrumental, normalment llaüt, però amb Bach els intèrprets bascos van arriscar i, després de l’exhibició d’Alberdi recreant dos dels contrapunts de la darrera de les obres que va deixar escrites, l’Art de la fuga, van cloure el concert amb una adaptació de la famosa Chacona de la Partita número 2 per a violí, tema amb variacions, que d’acord amb investigacions de la musicòloga Helga Thoene va ser acompanyat a la veu de corals luterans, un invent que, tot i la impecable interpretació no va acabar de reixir.

Tornant a allò canònic en el bis es va interpretar la preciosa Mille regretz, de Desprez cançó a partir de la qual Cristobal de Morales va escriure’n una Missa.
 

Ignasi Albors
Catclàssics